Caspa espanyola

Sóc dels qui cre­uen que Espa­nya, aque­lla Espa­nya pro­funda i cas­posa que enyora el gene­ral Franco i la mul­ti­tu­dinària missa de les dotze, aque­lla que tro­bava “soez” a Cela i “agi­ta­nado” a Lorca i que divi­dia el món en dues parts: “España y el extran­jero”, estava en perill de defunció, que la mort de Franco i l'entrada a la Unió Euro­pea havia obert les por­tes i les fines­tres de l'autar­quia. De mica en mica, però, veig que va sor­tint de l'armari, pri­mer amb ver­go­nyeta i després “sin com­ple­jos”, el decrèpit ros­tre del Caba­llero de la mano en el pecho. Les dues per­les més recents són ben cone­gu­des: la pri­mera, que guanyés el premi Nobel Mario Var­gas Llosa va ser un tri­omf de la lite­ra­tura espa­nyola (sic); que Messi sigui Pilota d'Or, és una traïció a Espa­nya. La segona va ser el dia de la lote­ria, que, com al Ter­cer Món, és una dia de festa major en aquest sud d'Europa que fa l'AVE més car del món i no sap fre­nar la cor­rupció sinó que la fomenta: una senyora, desin­for­mada, excla­mava que ella ja en té prou “con que no les haya tocado nada a los cata­la­nes”. Espècimens així n'hi ha a tot arreu, però que totes dues coses siguin selec­ci­o­na­des per peri­o­dis­tes i apro­va­des per les direc­ci­ons dels infor­ma­tius és molt notori.

Per aca­bar-ho d'ado­bar, l'insub­mer­gi­ble Aznar diu que les auto­no­mies són una des­pesa into­le­ra­ble. Es refe­reix, és clar, a Cata­lu­nya, no a Cas­te­lla-la Manxa. Doncs, mira, estic d'acord amb ell: la sentència del Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal va liqui­dar la “España de las auto­nomías”, i dis­set és un nom­bre ele­vadíssim. És que havien de ser tres: Països Cata­lans, Països Bas­cos i Galícia. La resta se la va inven­tar Suárez per no desai­rar als del sabre.

Tot i això jo con­ti­nuo cre­ient que hi ha una Espa­nya que sí que vol la plu­ra­li­tat, que sí que estima la lli­ber­tat i que no ha cai­gut en l'ante­sala del nazisme, que con­sis­teix a odiar comu­ni­tats sen­ce­res, perquè és aquí on la serp dipo­sita els seus sinis­tres ous. El que no sé és on està.

Van con­tra nosal­tres. Volen els nos­tres quar­tos però no l'auto­go­vern; volen que vul­guem ser espa­nyols però van a liqui­dar la nos­tra llen­gua. I no sé si serem capaços de plan­tar-hi cara.