Moltes coses alhora

Escric aquest article, tinc Facebook obert i escolto el programa dels Matins de TV-3, després de sentir Oriol Pujol a Catalunya Ràdio.

Ja sé què pensen, no faràs res de bo. Només les dones poden entendre'm. Saben prou bé com nosaltres en fem moltes de coses alhora.

Caic en un desgavell de temes que m'interessen. Els uniformes de la Irene Rigau, els aldarulls de Salt, la possible reforma de les autonomies.

Avui no es parla de la crisi, i els gols del Barça no són notícia de primera plana.

A la xarxa, els temes van més enllà. Fatigats de tant Estat Català, després de les eleccions hi salten temes clàssics: un amic il·lustrat ens porta al món de la fe en Déu amb una llarga introducció. La copio i penso reflexionar-la profundament, mentre m'entra un avís d'un altre amic que es carrega el sistema econòmic. Escriu una frase: “Senzillament, cal passar del jo al nosaltres”. Tan fàcil d'entendre i tan difícil d'aplicar, li dic. I m'apunto l'anotació.

M'aturo en aquests grans temes mentre rumio, que bé puc xerrar de qüestions universals, tan universals que transcendeixen els dies.

Amb molta gent recordem els inicis de la Generalitat de Catalunya, anotació que vaig penjar ahir amb basarda.

Pensava escapar-me'n, però això de la reforma de les autonomies m'ha tornat a enganxar i em dic: de moment ha posat damunt la taula l'inici de l'invent.

Quan torno als uniformes, no sé per què de seguida veig unes faldilletes de quadres escocesos amb un jersei blau marí. Però el tema de Salt és el que em pren de veritat el pensament, sobretot perquè una meva amiga íntima em truca i em diu: posa la tele, parlen de Salt. I de seguida em deixa anar una gran amarguesa, continguda només en paraules d'odi i desesperació.

M'adono que em passo dels caràcters. “L'amor neix de res i mor de tot”, afegeixo corrents, agraïda a l'amic de xarxa i de vida.

Ah! Havia oblidat el tema Oriol Pujol.