La formació neix a casa

Entre el des­ga­vell de la set­mana blanca i el des­as­tre de Salt hi ha un fil con­duc­tor que és la relació entre els nens i l'edu­cació, i entre l'edu­cació i les famílies. En un tri­mes­tre llarg com aquest no és cap ber­tra­nada haver pla­ni­fi­cat una set­mana de vacan­ces. Sí que ho seria que el nou govern la volgués dei­xar sense efecte. Fa uns anys no hau­ria supo­sat cap pro­blema dei­xar els nens a casa, perquè avis, o mares o pares que tenen la feina a casa se n'hagues­sin fet càrrec. Ara con­fo­nem les vacan­ces amb fer turisme i no té perquè ser així, i encara menys en època de vaques magres. L'assumpte que ens ocupa és que tot es fa més com­pli­cat si no hi ha edu­cació i a la soci­e­tat actual sem­bla que el mes­tratge només s'hagi de fer a l'escola, i ni de bon tros. La for­mació d'un ésser humà comença a casa i, si a la llar no hi troba refe­rents, els que va a bus­car a fora són una autèntica lote­ria, i ja sabem que el camí del mal sem­pre és més engres­ca­dor per a un jove. En el sec­tor de l'ense­nya­ment hi ha grans pro­fes­si­o­nals, i també n'hi ha de dolents, com en totes les fei­nes, que segur que serien més feliços dedi­cant-se a qual­se­vol altra cosa. Però ni els mes­tres són super­ho­mes ni les mes­tres, super­do­nes. Les regles de soci­a­bi­li­tat i de con­ducta que puguin impar­tir són insu­fi­ci­ents si els pares con­ti­nuem pen­sant que a casa tenim ange­lets que no han tren­cat mai cap plat. Tam­poc es tracta de tor­nar a pràcti­ques com les que explica molta gent de la meva gene­ració que quan tor­nava a casa i deia que el mes­tre els havia picat, el pare els cla­vava una altra plan­to­fada. Sabem que a Salt el pro­blema edu­ca­tiu lliga amb immi­gració però no només, perquè les con­duc­tes aso­ci­als que s'han vis­cut tenen molt a veure amb la manera com s'han criat aquests joves a casa estant.