La pugna és seriosa

No és cap capítol d'una llarga novel·la, ni comèdia política, ni tàctica de negociació: és una pugna de debò, econòmica, vital, estructural, de concepció política de fons. El debat ja no és l'Estatut o la llengua, ara és un debat de projectes incompatibles o que alguns volen fer eternament incompatibles.

Denegar la capacitat d'endeutament a Catalunya és certificar que el projecte espanyol viu sobre l'esquena del projecte català, o de la idea de Catalunya, o del simple esforç fiscal dels catalans. És certificar que la topada és de consideració, que la crisi només l'ha accentuada, i que és en aquests moments de gran complexitat econòmica que els projectes treuen a la llum les seves incompatibilitats.

Només amb una forta voluntat política, per part d'alguna ànima racional del Partit Popular o del PSOE, es podrà corregir l'atmosfera tan bèstia creada en l'opinió pública envers Catalunya els últims anys. Que ara desemboca ja no només en menyspreu, ni en odi, sinó en veritables intents de desactivació del nostre autogovern. Moviments de debò. Loapes més disfressades o menys. En tot cas, dissenys i plans de desactivació real. Som en una cruïlla complicadíssima.

Encara més complicada perquè creuen saber, intueixen, que els catalans no tenim forces ni esma ni talent ni unitat per forçar cap fugida “il·legal”. Aquí tenen part de raó. Però quan és el catalanisme central, el que Convergència i Unió encarna per entendre'ns i a grans trets, el que adverteix de la inviabilitat dels plans per al conjunt de l'Estat, aleshores salten algunes alarmes. Mas en deia “gestionar la tensió” i potser no serà tan gestionable, a banda que potser serà alguna cosa més que tensió.

És un joc de suma zero, amb una negociació que tendeix a l'impossible. Com negociar fer peres amb pomers. Totes dues bandes saben que trencar és difícil, però en temps de necessitat els escrúpols minven. Ja fa anys que tot sembla valer-s'hi en política espanyola. La sort és que ara, en política catalana, per fi ja no tot s'hi val. Som més conscients de la situació i de la nostra debilitat. I això és la bona notícia.