Opinió

La pugna és seriosa

No és cap capítol d'una llarga novel·la, ni comèdia política, ni tàctica de nego­ci­ació: és una pugna de debò, econòmica, vital, estruc­tu­ral, de con­cepció política de fons. El debat ja no és l'Esta­tut o la llen­gua, ara és un debat de pro­jec­tes incom­pa­ti­bles o que alguns volen fer eter­na­ment incom­pa­ti­bles.

Dene­gar la capa­ci­tat d'endeu­ta­ment a Cata­lu­nya és cer­ti­fi­car que el pro­jecte espa­nyol viu sobre l'esquena del pro­jecte català, o de la idea de Cata­lu­nya, o del sim­ple esforç fis­cal dels cata­lans. És cer­ti­fi­car que la topada és de con­si­de­ració, que la crisi només l'ha accen­tu­ada, i que és en aquests moments de gran com­ple­xi­tat econòmica que els pro­jec­tes tre­uen a la llum les seves incom­pa­ti­bi­li­tats.

Només amb una forta volun­tat política, per part d'alguna ànima raci­o­nal del Par­tit Popu­lar o del PSOE, es podrà cor­re­gir l'atmos­fera tan bèstia cre­ada en l'opinió pública envers Cata­lu­nya els últims anys. Que ara desem­boca ja no només en menys­preu, ni en odi, sinó en veri­ta­bles intents de desac­ti­vació del nos­tre auto­go­vern. Movi­ments de debò. Loa­pes més dis­fres­sa­des o menys. En tot cas, dis­senys i plans de desac­ti­vació real. Som en una cruïlla com­pli­cadíssima.

Encara més com­pli­cada perquè cre­uen saber, intu­ei­xen, que els cata­lans no tenim for­ces ni esma ni talent ni uni­tat per forçar cap fugida “il·legal”. Aquí tenen part de raó. Però quan és el cata­la­nisme cen­tral, el que Con­vergència i Unió encarna per enten­dre'ns i a grans trets, el que adver­teix de la invi­a­bi­li­tat dels plans per al con­junt de l'Estat, ales­ho­res sal­ten algu­nes alar­mes. Mas en deia “ges­ti­o­nar la tensió” i pot­ser no serà tan ges­ti­o­na­ble, a banda que pot­ser serà alguna cosa més que tensió.

És un joc de suma zero, amb una nego­ci­ació que ten­deix a l'impos­si­ble. Com nego­ciar fer peres amb pomers. Totes dues ban­des saben que tren­car és difícil, però en temps de neces­si­tat els escrúpols min­ven. Ja fa anys que tot sem­bla valer-s'hi en política espa­nyola. La sort és que ara, en política cata­lana, per fi ja no tot s'hi val. Som més cons­ci­ents de la situ­ació i de la nos­tra debi­li­tat. I això és la bona notícia.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.