Aznar, però, té raó

Una cosa és la intenció i una altra, la raó. En la intenció, evidentment, discrepem. Però això no treu que es pugui estar plenament d'acord (i no és broma ni ironia) amb José María Aznar quan diu que l'Espanya de les disset comunitats autònomes és, en paraules seves que faig meves, “políticament no viable i financerament inviable”. Tothom sap que el que va sortir de la LOAPA és una aberració política conseqüència del cop d'estat de Tejero el 1981. I és una aberració perquè no hi havia vocació ni intenció política de crear un estat descentralitzat, sinó només la finalitat de diluir l'autonomia de Catalunya, el País Basc i Galícia en el cafè per a tots. No podia sortir bé de cap manera, perquè era antinatural i perquè Espanya és el que és. I no és res més que un estat que encara té ínfules de vell imperi, que no reconeix la diversitat sinó que, com va fer a Amèrica, pretén sotmetre-la a sang i foc. Però ni amb el franquisme es va aconseguir sotmetre la identitat catalana ni en democràcia a l'espanyola s'ha trobat un sistema respectuós de convivència. És impossible. Espanya té una tendència innata a la centralitat i a la submissió de la diferència, però una incapacitat política (en dictadura i en democràcia) per aconseguir-ho. No pot acabar de sotmetre però tampoc no deixa viure. Per això ha fracassat també l'estat autonòmic. I aquí torna a tenir raó Aznar: “L'estat no dóna per a disset organismes i disset administracions que fan el mateix.” És cert, perquè en lloc d'articular una descentralització, s'ha multiplicat la incompetència administrativa (en uns llocs més que en altres, és clar). Amb matisos i ambigüitats, hi estan d'acord els socialistes i fins i tot el governador del Banc d'Espanya. O sigui que anem-nos preparant per a la involució, que, per cert, ja feia anys que es veia a venir. La cabra tira al monte, diuen a Espanya. Doncs Espanya tira cap a la involució. Ho té a l'ADN. I Catalunya, cap a on tira? Farem veure, altre cop, que no passa res? A veure si resultarà que encara serem els defensors de l'Espanya impossible dels disset.