Copagament i escrúpols

Les xifres de la sanitat pública han crescut en tots els apartats. En targetes sanitàries, en despesa per càpita i en dispendi global. Això sí, gairebé tothom està d'acord que el sistema de salut ha de seguir sent universal. No es pot renunciar a un avenç que constitueix una de les poques garanties igualitàries en una societat tan desigual com la capitalista. El problema és que la crisi econòmica fa que es proposin retallades i reorganitzacions en la prestació de serveis.

Quan les vaques eren grasses i encara comptàvem en pessetes, ja es parlava de fer-ne pagar 100 per cada visita a l'ambulatori, com s'anomenava llavors. Es pretenia evitar que suposadament els jubilats acumulessin receptes i, en conseqüència, medicaments que després no prenien. La resistència va ser general, i va desmentir la preocupació pel presumpte malbaratament en despesa farmacèutica i en temps d'atenció per part dels metges.

L'equivalent de les 100 pessetes d'aquella època serien 60 cèntims d'euro, però, en una moneda o una altra, a una proposta com aquesta, sense matisos, li manca equanimitat. Els diners no tenen el mateix valor per a un ric que per a un pobre. Està bé que les prestacions siguin universals, però cal preguntar-se per què el directiu d'un gran banc, per exemple, en jubilar-se ha de gaudir de franc d'allò que pot pagar-se de sobra, i detractar així la despesa necessària per a la classe modesta.

Si el copagament per visites, per alguns serveis o per medicines fos instaurat, s'hauria de tenir en compte la renda de l'usuari. Una condició gens anòmala, ja que és la que s'aplica al transport públic en diverses poblacions. A Barcelona, posem per cas, la Targeta Rosa, que permet un servei gratuït, es reserva a persones amb pocs ingressos, i n'hi ha una altra d'intermèdia, més barata que la normal, per a les rendes mitjanes. Quant als més benestants, aquests no solen agafar autobús ni metro, i si ho fan paguen sense descompte.

Els escrúpols envers el copagament més aviat semblen adreçats a respectar els drets adquirits dels que per equitat haurien de pagar que a preservar la qualitat del servei públic de salut.