Un centenari
Si el centenari de l'escriptor Esteve Fàbregas i Barri (1910-1999) està acabant de passar força desapercebut a Lloret, la seva vila nadiua, pot passar igual amb Joaquim Ciuró Gabarró, el centenari del qual s'esqueia fa dos dies. Ciuró va ser considerat l'historiador espanyol més entès en la història de l'automòbil, que va explicar en un voluminós llibre editat per Ceac l'any 1970. El 1977, la Fábrica Nacional de Moneda y Timbre de l'Estat li va demanar les fotografies, el text explicatiu i l'assessorament per editar quatre segells amb reproduccions de cotxes d'època –un La Cuadra de 1900, un Hispano Suiza de 1916, un Elizalde de 1915 i un Abadal de 1914–. Però Ciuró va escriure sobre moltes altres coses: el turisme, l'hostaleria, la Costa Brava en general. Ara en publicarem un llibre inèdit. Era un conversador nat i un home d'una memòria portentosa. El cervell de Ciuró era com el disc dur d'un ordinador. Llàstima que no s'hagi pogut buidar. De jove treballà en l'empresa familiar que tenia la concessió de la línia d'autòmnibus de Lloret a l'estació de Blanes. De gran tingué una agència de viatges i després va fer d'administratiu. Quan escrivia per gust, no deixava mai de recordar la sentència típica de la seva dona: Tot això no fa bullir l'olla, noi! Devia ser veritat. Però, com a mínim, fa que alguns el recordem amb simpatia i l'homenatgem, modestament, en el seu centenari.
