Temps i teranyina

En els processos judicials, el reu, sobretot si és culpable, ha de confiar en dos elements: el temps i la teranyina. Tots dos manejats amb mà hàbil i experta per una bona defensa, és clar, que és fonamental. Pel que fa al primer dels elements, però, de vegades ni tan sols no cal l'esforç de la defensa, la mateixa maquinària de la instrucció és prou lenta per aplanar el camí a l'acusat. Constantment es publiquen notícies de casos d'anomenada en què els acusats han estat alliberats de la presó preventiva perquè ha prescrit el termini legal establert per romandre sota aquesta condició i no s'ha celebrat el judici. És un dels fets més evidents de l'actuació favorable del temps envers els acusats. Però no cal arribar a aquest extrem. Des d'un principi, el temps està actuant també molt positivament a favor dels acusats en el cas del robatori continuat i dels trafiquejos econòmics i polítics que tenien lloc en el Palau de la Música. El jutge instructor, com si fos un director d'orquestra en un adagio, va imposar un tempo lent, parsimoniós i, a més, com que confiava que els imputats no fugiran, els va deixar en llibertat. Pel que fa al temps, tot començava molt bé per als imputats i fa l'efecte que hi continuarà. Ara l'instructor abandona la causa, per raó d'ascens. Vindrà un altre jutge que haurà de situar-se. Els dies van passant... Perfecte. A més a més, la teranyina es va teixint. La setmana passada hi va haver uns moviments una mica obscens per part del Consorci i dels serveis jurídics de la Generalitat. Uns moviments precipitats, sens dubte, i a més força lletjos. Unes iniciatives que denoten inquietud i una intenció d'embolicar la teranyina més que no pas desembolicar-la. Serà tan llarg, això del cas Palau, es tardarà tant temps a arribar a una sentència ferma, la teranyina esdevindrà tan espessa, que no seria gens estrany que algun dels imputats passi a dependre de la justícia divina i no pas de la humana. De sentència n'hi haurà, però quan el món hagi fet unes quantes voltes més. I, és clar, això és evident a qui afavoreix.