Un escriptor de casa
Mentre arriba a les llibreries un altre títol pòstum de Roberto Bolaño, al barri de Taialà de Girona les excavadores obren un carrer que portarà el seu nom (el porta, de fet: la placa ja està col·locada). L'escriptor va viure uns anys a la ciutat als primers vuitanta, però el refugi definitiu el va trobar a Blanes, on va escriure en gairebé dues dècades de residència el gruix d'una obra que avui, més enllà d'estimacions particulars, té una dimensió universal. No tan sols hi va escriure l'obra, sinó que Blanes és a l'obra. El reconeixement de la figura i l'obra de Bolaño, en canvi, no sembla proporcional ni a la importància que tenen ni a la projecció que significa o podria significar per a la ciutat. Un botó de mostra. Truman Capote, amb tres estius d'estada a Palamós, on va escriure A sang freda entre 1960 i 1962, ha generat tertúlies, taules rodones, una exposició, una ruta literària i una novel·la de Màrius Carol. Com aquell qui diu hi va estar cinc minuts, però a Palamós han tingut sentit de l'oportunitat. L'escriptor Enrique Vila-Matas va augurar que un dia Blanes serà coneguda arreu del món perquè hi va viure Bolaño. Una exageració retòrica? No pas del tot: cada dia hi arriba gent seguint-ne la petja, i no troba ni un mal senyal que li faciliti l'objectiu del viatge. Ara, cadascú és lliure de triar els seus mites i d'establir quins mèrits o quants anys de veïnatge han de tenir, només faltaria.
