anàlisi
El caos a rodalies, qüestió de justícia i responsabilitat
L'enèsima situació de desgavell que afecta l'usuari de rodalies no perquè sigui reiterada és menys sagnant. Primer van ser les deficiències històriques de la xarxa; després, la greu afectació de les obres del TAV a l'entrada de Barcelona i, finalment, la reivindicació d'un col·lectiu minoritari com és el dels maquinistes. Però el cert és que ja fa una colla d'anys que la xarxa de rodalies, artèria de mobilitat vital, és un veritable desastre. De l'episodi actual sobten dues coses: per una banda, que una situació com aquesta no hagi anat a parar directament als tribunals. Si és cert que els nous horaris estipulats per Renfe obliguen els maquinistes a incomplir la legislació en seguretat ferroviària, el sindicat Semaf hauria d'haver acudit des del minut zero a la justícia. I si Renfe té raó quan diu que hi ha motius ocults i que estem davant d'una vaga encoberta, llavors hauria de ser la companyia la que hauria d'acudir als tribunals. I, sisplau, no cal que militaritzem els trens. Amb el que hem lluitat per desmilitaritzar aquest país i ara, davant qualsevol conflicte laboral, hi ha sectors, i no precisament dretans, que volen arreglar-ho tot al crit de: “A mi la legión”. I l'altra gran incògnita és el paper del govern. Aquest és un conflicte que afecta la xarxa catalana que no té res a veure ni amb avaries ni amb vies no traspassades, sinó amb les relacions laborals de l'empresa a la qual la Generalitat –no l'Estat, sinó la Generalitat– ha contractat el servei. I la qüestió és òbvia: traspassades les rodalies, el govern no hauria ara d'eludir la responsabilitat. L'hauria d'assumir plenament. Si és que ens creiem que la Generalitat és la màxima representació política de la ciutadania d'aquest país.