Trossos

Egipte

Egipte és el germà gran del món àrab. Per cen­tra­li­tat geogràfica, per pes demogràfic, per lide­ratge cul­tu­ral, el que passi a Egipte ten­deix a trans­for­mar tot el món àrab, i segons com tot el món islàmic. A Egipte va néixer amb el nas­se­risme el naci­o­na­lisme àrab laic. A Egipte van néixer els pri­mers ideòlegs de l'isla­misme polític. Els Ger­mans Musul­mans egip­cis són l'embrió d'aquest movi­ment polític que s'exporta després arreu.

La clau

En ter­mes de trans­cendència històrica, la revolta egípcia d'aquests dies no és com la de Tunísia. La de Tunísia, més enllà de la seva capa­ci­tat de con­tagi, té efec­tes limi­tats. Un canvi polític a Egipte té un impacte enorme. Interna, en un país amb una gran mino­ria cris­ti­ana. També externa: el futur polític del món islàmic es juga a molts llocs, però sobre­tot en tres, Egipte, per mida, i Mar­roc i Tur­quia perquè és on s'han dut a terme mati­sa­des experiències d'occi­den­ta­lit­zació.

Natu­ra­lesa

Serà molt impor­tant veure la natu­ra­lesa de la revolta tuni­si­ana i egípcia. Apa­rent­ment són revol­tes espontànies a favor de la democràcia, con­tra règims dic­ta­to­ri­als i per millo­rar la vida quo­ti­di­ana. Però en el cas que aquests països entrin en una via democràtica, a hores d'ara les for­ces més ben orga­nit­za­des de l'opo­sició con­ti­nuen sent els isla­mis­tes radi­cals. Les revol­tes juve­nils poden obrir la porta a l'elecció democràtica. Però no sabem encara qui entrarà per aquesta porta.