ERCagrupament.com!?

El festival continua. Amb el blau encara coent de la patacada de les eleccions nacionals, Esquerra sembla decidida a demostrar que és capaç de fer encara més animalades de les que han situat el partit al caire de la marginalitat. Ara mateix és com un circ de dues pistes: a la central, els domadors són a la lleonera intentant menar l'estratègia que renuncia, ves quin remei, a aglutinar tot el sobiranisme per aprofundir en l'opció d'esdevenir el pol d'atracció de l'independentisme d'esquerres. A l'altra pista, tatxim, tatxim, els malabaristes, guarnits amb els lluentons de les grans vetllades, llancen les bitlles enlaire d'un pacte amb Reagrupament de cara a les municipals.

Com a número de circ és bo, s'ha de dir. No cal ni que surtin els pallassos, perquè el tip de riure està assegurat. Com a estratègia política, bé, no sé si la paraula és estratègia o desesperació.

Si una conclusió positiva podia extreure ERC del desgavell dels últims temps és que com a mínim havia aconseguit espolsar-se el sector més freaky de la colla. La broma ha sortit cara però almenys, un cop passada la tempesta, els republicans podien encarar el procés de reconstrucció amb una mica més de seny intern, ep, tot i que mai se sap, parlant d'Esquerra. Ah! Doncs no. Obrim la porta als reagrupats i tornem-hi que no ha estat res. El repte no és pas si aquesta operació permetrà als d'ERC resistir a les urnes. El repte és si resistiran fins a la campanya sense tornar-se a tirar els plats pel cap. Per si de cas, però, ja estic buscant entrades per al primer míting amb Puigcercós i Carretero d'artistes convidats. Per llogar-hi cadires. A primera fila.