L'escaire
El tremolor
El món, que podia tenir forma d'una llibreta de la caixa –d'aquella que tots pensem o de qualsevol altra–, de projecte de jubilació, perquè el cansament amb els anys s'acumula, de lloc de treball d'una solidesa de dècades, està canviant d'una manera accelerada. Ara, allò que els presidents dels governs i els governadors dels bancs centrals proclamaven amb aquella convicció que hi posen quan s'adrecen a la ciutadania, poc temps després es volatilitza. Aquesta és una paraula de moda: volatilitat. Ara tot sembla que voli i que es volatilitzi. “Hi ha una gran volatilitat”, deia fa pocs dies Nicolas Sarkozy, tot parlant de les desvergonyides manipulacions a l'entorn del preu de les matèries primeres i dels aliments que provoca l'escanyament dels més necessitats en els països productors. “Volatilitat”, deia Sarkozy, no pas “especulació”. És la llei del mercat, de l'augment i la davallada, un concepte que ara és sagrat, manejat per mans ungides en el mercat de futurs de Chicago o a la borsa de Tòquio. Fa l'efecte que els que regeixen el món han decidit que tot allò que tenia aparença de solidesa la perdi; que allò que, suposadament, travessava el foc del temps sense cremar-se, entri en combustió; que el que semblava resistent als canvis, hi cedeixi. Poseu-hi el que vulgueu: entitats, lleis, les condicions bàsiques del pacte social, els avenços històrics presumptament més intocables. Tot ha d'anar caient en la voràgine i en aquest caos tan ben orientat. De fet, hem viscut molts anys amb una confiança excessiva. La consistència de les coses sempre és fictícia. A la vida, la llei és la inestabilitat i l'erosió, no pas la persistència immutable. El que passa és que aquella il·lusió s'havia obert camí en el llarg període de pau i de prosperitat que s'ha viscut a Occident, en aquestes dècades de llibertat i consumisme. En els últims anys la il·lusió s'ha evaporat. El terra tremola sota els nostres peus i fa l'efecte que els que aprofiten la crisi per donar a la societat la forma que els convé procuraran que el tremolor duri força temps.