l'entrevista
“La música sefardita conté les arrels de molts països”
Hi ha un mercat pel tipus de proposta musical que fan?
Doncs sí, sobretot perquè ens integrem en això que s'anomena músiques del món. D'altra banda, la música sefardita té molt de fusió i és molt oberta perquè ha recollit moltes coses i de molts països diversos pel fet que ha estat la música de gent gairebé perpètuament exiliada. De fet, el que fem amb el grup és música sefardita més Mizrahista
M'ho pot traduir, si us plau?
Mizrahista és una paraula hebrea que defineix els jueus que procedeixen de països majoritàriament àrabs. De fet, són jueus àrabs.
Déu n'hi do si hi ha barreges...
Això és molt interessant, perquè significa la fusió de cultures. Hi ha jueus de l'Iraq, de l'Iran, del Iemen, i fins i tot de l'Índia. Ho sabia que hi ha jueus xinesos que provenen de la península Ibèrica?.
Els músics estan obligats a entendre's, a diferència dels polítics, especialment pel que fa al tema d'àrabs i israelians?
Més que obligats, estem encantats de poder-nos entendre. La música és un idioma internacional que fa que ens sentim tots molt més a prop i que els músics aprenguem a estimar-nos com a germans.
A Girona, amb tot el pedigree jueu que hi ha, s'hi deu sentir com a casa, vostè?
De fet, és la cinquena vegada que Mashalà hi actua. Hem estat al Festival de Músiques Religioses, en concerts organitzats pere entitats, etc. I, avui, toca aquest concert, al cafè llibreria Context.
I és possible guanyar-se la vida cantant música sefardita i en ladí?
Evidentment, no. Ara, tots els que toquem al grup, a més, treballem com a professors a Barcelona i els voltants de cadascuna de les facetes musicals que dominem més bé. Es podria ben dir que, al cap i a la fi, hem aconseguit viure de la música. Cosa que ja és prou important.
És clar que el grup amb què actua és una bona referència del que explica...
És realment cert. Avui toquem jo, que sóc jueva; un veneçolà; una xilena, i una noia berber d'Algèria que és la nostra artista convidada. Tot plegat és una barreja molt interessant de ladí i àrab.
I això del ladí, que és exactament?
És una barreja del castellà antic que es parlava quan els jueus van haver de marxar. Hi ha una miqueta de turc del país que més en va acollir, i de llengües romàniques dels països que van haver de travessar durant el seu èxode.
Vostè es considera, d'alguna manera, responsable de la preservació de la cultura sefardita?
Jo recullo coneixements o maneres de transmetre la cultura que crec que tenen interès com a transmissió de coneixements i sensacions. La música és una activitat creativa molt viva, i més encara amb les fusions i els intercanvis entre llocs de procedència tan diversa.
Si els grups de música més popular ja es queixen que amb la crisi han baixat les contractacions, en el seu cas, la cosa deu ser encara pitjor...
Evidentment que ho notem. Ara, tenim el gran avantatge que no estem subjectes a un gènere musical determinat. Nosaltres podem tocar tant música més o menys ètnica com jazz; podem també fer ballar a la gent, o triar concerts més tranquils com ara els de chill out, en locals més petits com el d'avui.
