Internet acosta Egipte
Segueixo inquiet els esdeveniments d'Egipte, com dies enrere ho vaig fer amb Tunísia... Egipte és un país llunyà del que en sé més coses de la fascinant època dels faraons, que no pas d'avui. Amics que hi han estat me'n diuen meravelles, sobretot del viatge en vaixell pel Nil. El paisatge, les piràmides... I un art que et subjuga per la contundència dels volums i per la seva impactant expressivitat. També ens captiva per l'aura de misteri que toca tot el que sabem de l'antic Egipte. Però la revolta de la gent s'ha produït gràcies al moderníssim invent d'Internet. Internet ha esquinçat el vel que ens impedia veure l'Egipte real i ara ens el mostra al carrer. I si no fos per internet –comentava el corresponsal de TV3 a el Caire–, les manifestacions que han acorralat el dictador no haurien estat possibles. ¡Com agraeixo un invent tan útil i tan a l'abast de tothom, més fort que els tancs i que la dictadura! Avui mateix m'he donat el plaer de desplegar davant del meus ulls, com en una taula ben parada –gràcies a Kiosko–, les capçaleres dels diaris més importants del món i en tots ells Egipte hi ocupa un primer pla... He “fullejat” Le Monde, Il Corriere de la Sera, El País, La Vanguardia, l'Avui, El Punt, sense gastar ni un cèntim...
El que em deia ahir un bon amic: el nostre món, avui, és el món sencer. Gràcies, en bona part, a Internet.
