A la tres
Urnes i consultes
No sabria dir si la vicepresidenta Ortega ha rectificat, ha modificat o ha replantejat el seu criteri sobre la cessió d'urnes per a les consultes. Això depèn del grau de crítica que se li vulgui dedicar. Sigui com sigui, la decisió està inspirada pel seny, el sentit pràctic i la voluntat de resoldre els problemes petits evitant convertir-los en conflictes grans. Perquè si hem de ser seriosos, el cas de les urnes i les consultes és un tema menor. D'acord que s'han buscat assessors jurídics i que s'ha acabat determinant que hi ha un buit legal sobre el tema. D'acord que la decisió té, en el fons, un contingut més polític que jurídic, perquè es tracta d'un tema tan controvertit com el dret a l'exercici de la sobirania encara que sigui sense validesa legal. Però si passem a la lletra petita, el cas es desinfla.
Les urnes, a Catalunya, les controla Espanya. Com tot. Les que es fan servir a les municipals, a les eleccions espanyoles i pels referèndums les reparteix l'Estat, que és l'organitzador. Les de les eleccions catalanes, també. Gran metàfora sobre la titularitat del control de la democràcia en el nostre estimat país. El departament de Governació de la Generalitat, en canvi, disposa només de 206 urnes. Quin arsenal. Una cinquantena ja són en mans de Barcelona Decideix, cedides pel govern anterior. Unes quantes més les tenen sindicats i entitats que les han sol·licitades. Total, que la Generalitat ara mateix té una seixantena d'urnes en estoc. Per seixanta tristes urnes s'ha de muntar un sagramental? Per fer-ne un casus belli s'ha de tenir poca feina o moltes ganes de fer-se veure. Urnes cedides i tema tancat, doncs.