El nostre Mubàrak va morir al llit
El nostre Mubàrak va morir al llit. Caldria capbussar-se més sovint al fang de les obvietats sagnants i doloroses d'un passat que sempre hem exhibit per fardar. I més encara vista l'espectacular complaença d'opinaires espanyols i catalans, molt saberuts tots ells, davant d'una transició egípcia que comenten amb certa sornegueria i supèrbia històrica.
Aquí tothom alliçona tunisians i egipcis en l'art de la democràcia, el laïcisme i la separació de poders. Però el nostre Mubàrak va morir al llit fa ben poc, i quan encara tenia el front calent li feien homenatges amb el braç alçat, mentre l'encastaven a un mausoleu que continua ben erigit, visitable i amb pàgina web. Catalunya i Espanya, de lliçons sobre democràcia, les justes.
Un país com Espanya –amb un Tribunal Suprem que el Fòrum de Davos col·loca per darrere d'Uganda, Togo o el mateix Egipte en termes d'imparcialitat– no pot donar consells de transparència a ningú. Ni un sol dels governs d'esquerres que fins fa poques setmanes mantenien com a membre de la Internacional Socialista sàtrapes com ara Ben Ali no hauria de tenir la vergonya de fer ni esmenes perepunyetes ni proclamar ni una sola síl·laba d'elogi als pobles que s'han revoltat.
Hi ha tertulians que temen que els egipcis abracin l'islamisme radical en el moment en el qual tinguin l'opció de votar. I tu, reiet, què votaves els anys vuitanta? Repassem la llista d'adhesions dels intel·lectuals nostrats? Eres d'aquells que, com Carrillo, marxaves a Romania i cantaves les glòries de Ceaucescu mentre esmorzaves amb ell? El Nostre Mubàrak va morir al llit, intubat fins a la medul·la; alguns dels seus militars encara van intentar ressuscitar-lo i la majoria dels seus ministres criminals encara avui campen lliures.
El temps ha demostrat que les nacions més grans són les que examinen el seu passat amb més valentia, sense por al mirall del temps. Quan haguem fet la meitat de feina que els alemanys i haguem tingut la valentia d'afrontar els nostres espais de memòria més foscos, podrem parlar. Fins llavors, val la pena mirar el món amb humilitat. Perquè, per si no ho havia dit encara, el nostre Mubàrak va morir al llit...
