Assange

Curi­osa la teva figura. Sens dubte, ets una d'aque­lles per­so­nes que la història neces­sita, i que, quan arriba, més val tenir a favor que no pas en con­tra. Ara diu que no et poden extra­dir a Suècia, on t'han de jut­jar per no posar-te el pre­ser­va­tiu. Tu, que has reben­tat la diplomàcia de mig món, jut­jat per un mise­ra­ble pro­filàctic. Tu, amb un cap ple de secrets que val mili­ons, de diners i de vides, pen­dent d'un tros de plàstic que val un parell d'euros. La vida és així, perquè és ben cert que la vida depèn d'un pre­ser­va­tiu.

Això del Wiki­le­aks és ben bé un cas del segle XXI.
És l'espi­o­natge de l'era
digi­tal, tan digi­tal que ni tan sols es dedica a fil­trar per a un estat o un poder, sinó a bene­fici de la xarxa. Natu­ral­ment, no et poden jut­jar per espi­o­natge, perquè a ningú no se li va acu­dir tipi­fi­car la reve­lació mas­siva de secrets per
inter­net sense pro­fit o
traïció. Tu, Julian Assange, has tro­bat l'esquerda que hi havia entre l'estat de sem­pre i les noves
tec­no­lo­gies, i per allà
t'has esmu­nyit.

Què faran amb tu? Ets perillós, ja se't veu en aquesta cara de fura que pas­se­ges pel pla­neta.
Però no et poden reti­rar per la cara, i els judi­cis aquests de poca o molta con­do­nació no et faran callar. Tens massa coses al calaix, pot ser que el més gros encara no hagi sor­tit i hi ha gent mani­fes­tant-se per la teva causa. Què es pot fer amb una per­sona com tu, què
pot fer l'admi­nis­tració Obama amb un eriçó com tu? Ben poca cosa, diria jo; ni tan sols liqui­dar-te, perquè és evi­dent que après toi, le déluge.