Un prejudici ideològic

Un organisme anomenat Oficina Independent d'Avaluació ha analitzat i valorat les polítiques i les decisions del Fons Monetari Internacional en el període 2004-2007 i ha arribat a unes conclusions força negatives pel que fa a la capacitat de l'FMI de preveure la crisi econòmica i d'impedir-la. Dit d'una altra manera: l'FMI va badar. Les informacions que ahir publicaven els diaris sobre aquesta qüestió són molt interessants. Un paper clar i ben documentat. Per què va badar l'FMI, segons aquests avaluadors? Resposta textual de l'informe: “Per confiar en excés en la solidesa i resistència dels mercats financers”. És una acusació atrevida en aquests temps de sacralització dels mercats. L'FMI es va equivocar a preveure la crisi perquè confiava massa en la solidesa i resistència dels mercats, però es veu que la lliçó no ha estat apresa, perquè ara, en plena depressió, els mercats financers s'han convertit en una deïtat única que, més enllà de la confiança, inspira una reverència i un temor bíblics als governs de tot arreu i a allò que anomenen els agents econòmics. Aquella confiança va conduir l'FMI a l'error. Fa de mal dir on durà la veneració pública que els governs ara professen als mercats. De moment ja ho veiem, on ens està portant. L'informe dels avaluadors de l'FMI també és interessant per una altra qüestió: perquè explica el mecanisme que va provocar l'equivocació. L'FMI, com és de suposar, disposava de totes les dades possibles i imaginables, però, segons els avaluadors, va fallar la connexió d'aquestes dades. Una correcta lectura de les dades sense aquell prejudici respecte de la salut de ferro dels mercats hauria permès veure venir la crisi i potser, més o menys, aturar-la. Però hi havia el prejudici que ho emmascarava tot i que impedia la lucidesa. Aquest assumpte ofereix una bona lliçó. La prospectiva s'ha convertit en ciència i ens atabalen constantment amb la predicció del futur mitjançant projeccions i estadístiques. Però tot pot fracassar per un prejudici ideològic. Sí, ideològic, senyors, ideològic.