Hora de generositat i d'esperança
Fa alguns anys, coincidint amb una de les treves d'ETA, el programa Àgora va organitzar des de Bilbao un debat sobre el futur del terrorisme a Euskadi. Els convidats eren l'advocat i director de la Fundació Sabino Arana, Txema Montero; Gemma Zabaleta, del PSE; Joxian Agirre, membre de la banda que recentment havia sortit de la presó després de complir una pena de dotze anys, i Rubén Mújica, el fill del polític socialista assassinat per un escamot etarra.
Fent memòria amb els membres de l'equip d'aleshores, sempre hem coincidit que va ser el programa més tens que vam fer durant aquells gairebé sis anys. En un moment determinat vaig preguntar- los si estaven disposats a perdonar. La resposta va ser glacial. En Rubén Mújica va assegurar que ell mai perdonaria els assassins del seu pare, i en Joxian Agirre em va contestar: “Saps quantes persones han mort en accidents quan anaven a veure els seus familiars tancats a les presons espanyoles? Ells també són víctimes”. Després d'una hora i mitja de debat, ens va quedar un regust de boca molt agre, com si la bretxa que separava els dos bàndols fos tan profunda com insuperable, un sentiment que es repetia cada vegada que tornava a Euskadi.
Fins la setmana passada, que vaig estar un parell de dies a Sant Sebastià. Em va semblar que el clima havia canviat radicalment. Tot i que dues de les persones amb qui em vaig veure encara porten escorta, per primera vegada es veia una llambregada d'esperança. L'aparició de la nova formació de l'esquerra abertzale i la condemna explícita de la violència etarra que ha fet, plantegen un nou escenari. És cert que hi ha motius per a la desconfiança però, encara que fos un clau roent, l'oportunitat és tan gran que no es pot deixar passar sense agafar-s'hi. Tancar les ferides d'odi que han obert mes de nou-cents assassinats, centenars de ferits, famílies destruïdes, milers d'empresonats i exiliats... és una feina de titans que exigirà una alta dosi de generositat i una dolorosa amnèsia col·lectiva.
L'alternativa és negar la que potser serà l' ultima oportunitat d'aïllar ETA i, de passada, oferir una via d'expressió democràtica a aquells que defensen legítimament la independència d'Euskadi.
