Isona

Has acon­se­guit, Isona Pas­sola, el que fa uns anys sem­blava impos­si­ble. Nou Goya (nou! Nou de catorze!). Ator­gats a una pel·lícula cata­lana, rodada en català, amb actors cata­lans, basada en un guió en català d'una novel·la cata­lana escrita en català. Tanta cata­la­ni­tat quasi embafa, desin­hi­bida com ella sola, i tot i així l'acadèmia espa­nyola no ha tin­gut pro­ble­mes en ren­dir-se als peus d'aquest film que tu en gran mesura has parit. La meva més fer­vent enho­ra­bona, una més a afe­gir al carro ple que ja deus tenir, i amunt que fa pujada.

Quan vaig veure ‘Pa Negre', no em vaig ima­gi­nar que tin­dria tan bona aco­llida. No pas per la qua­li­tat, indis­cu­ti­ble, sinó per aquesta cata­la­ni­tat ínte­gra que la impregna. Tu ho expli­ques dient que a Espa­nya no tot és caverna, i que en el món del cinema hi ha gent oberta dis­po­sada a defen­sar la plu­ra­li­tat. Pot­ser sí, tot i que en altres oca­si­ons com­pli­ca­des, aquesta Red Set de l'altiplà l'hem tro­bat a fal­tar. Què ho fa, que en aquesta ocasió hagi res­post tan noble­ment?

En part, adme­tem que hi ha temors. Tu saps prou, Isona, com a Madrid l'emergència del cinema català comença a ser vista amb admi­ració i recel. És lògic que apos­tin per la seducció, el premi i la inte­gració; es trac­ta­ria d'una res­posta llesta. Podem dir que tot Espa­nya està dis­po­sada a seguir aquest camí? Que el poder, la política, els mit­jans domi­nants, opta­ran abans per donar-nos guar­dons que veure'ns mar­xar? Què en creus, Isona? Què diuen els teus docu­men­tals? És pos­si­ble una Espa­nya intel·ligent amb Cata­lu­nya?