Magma

Jo ja en tinc ben bé prou: tiro el bar­ret al foc. Tot té un límit, i pas­sar-lo vol dir per­dre's per sem­pre. Si la crisi té alguna gràcia (i mira que en té poques!) és que ha posat encara més de mani­fest que Espa­nya ens deu diners i ens enga­nya. A Cata­lu­nya paguem més i rebem menys: no hi ha ningú de bona fe que pugui dir que no és veri­tat. Per culpa d'aquest roba­tori, que els qui ens gover­nen tole­ren sense dir prou, els meus pares no tin­dran aju­des a la dependència i els meus fills no tin­dran ordi­na­dors a l'escola i, a més, pot­ser hi pas­sa­ran fred. Per molt que tre­ba­lli i que m'esforci, per mol­tes bones idees que tin­gui i que porti a la pràctica, en defi­ni­tiva, per molt que m'hi deixi la pell i el cer­vell, sem­pre aniré esca­nyada i mai no obtindré el que em cor­res­pon. Diuen men­ti­des sobre nosal­tres, ens insul­ten, se'n bur­len: si és con­tra Cata­lu­nya i el català, tot s'hi val. Ens anem apri­mant i depri­mint. Jo ja no puc més i me'n vull anar, i com jo hi ha molta gent, cada vegada més i més diversa, que també vol mar­xar. Jo els vull veure tots drets, a punt. Sento una mena de magma que es va fent sòlid, que bull, que creix. No va ser així, que va començar el món?

D'aquest magma en sor­ti­ran per­so­nes que reco­lli­ran aques­tes ànsies, capa­ces d'aglu­ti­nar totes les veus, d'ajun­tar totes les mans i els braços –tots arre­man­gats, perquè hi haurà molta feina–. Aquesta gent segu­ra­ment no serà dels qui ara són a les pri­me­res ni les sego­nes ni les ter­ce­res files de l'escena política, tot i que no s'haurà de dei­xar per­dre cap engruna de la seva experiència. De fet, el canvi tindrà poc a veure amb els par­tits i molt amb la força del poble. Serà gent nova, perquè els temps són nous. I la xarxa els aju­darà, perquè cap revo­lució, cap canvi, no es pot fer ja sense xarxa. Després, quan Cata­lu­nya serà inde­pen­dent i tin­guem un estat propi, caldrà tre­ba­llar fins a acon­se­guir el benes­tar i el progrés mate­rial i espi­ri­tual que ens per­toca. Això ens por­tarà un temps, però tre­ba­lla­rem per nosal­tres: ara ho fem per l'ene­mic. Ah! I com que serem un estat, podrem pre­sen­tar obres com Pa negre als Oscars, a la secció de films de parla no anglesa. I gua­nyar i tot!