Valencians

Aquests dies, arran del tan­ca­ment de les emis­si­ons de TV3 al País Valencià, s'han tor­nat a sen­tir de nou veus cata­la­nes amb un cert sen­tit deni­gra­dor pel que fa als valen­ci­ans, acu­sant-los de ser ells els veri­ta­bles cul­pa­bles de la situ­ació de geno­cidi cul­tu­ral que viuen i, com si diguéssim, d'haver-s'ho bus­cat tot man­te­nint els polítics que man­te­nen al front de les seves ins­ti­tu­ci­ons. Res més lluny de la rea­li­tat, cre­iem. No només perquè el País Valencià és ple de gent ferma que defensa la seva llen­gua i la seva cul­tura al màxim i que com­bat amb totes les seves for­ces la “dic­ta­dura” que els sot­met, sinó perquè tots sabem com n'és de difícil com­ba­tre la mani­pu­lació i la ignorància quan és el teu mateix govern qui les difon i en fa ban­dera. No cal que recor­dem, per exem­ple, les èpoques en què, a Cata­lu­nya, Franco gua­nyava els referèndums amb majo­ries tant o més acla­pa­ra­do­res que les del PP a València. Tot el nos­tre suport i més, doncs, als valen­ci­ans. “Jo vinc d'una lluita que és sorda i cons­tant. Jo vinc d'un silenci que la gent romprà”, can­tava Rai­mon. I tant que sí que el rom­prem!