23-F

Que hàgim tri­gat trenta anys a poder lle­gir l'acta del Congrés dels Dipu­tats en què es relata, de manera ofi­cial per part dels secre­ta­ris de la cam­bra, el que hi va pas­sar la tarda nit del 23-F, demos­tra defi­ni­ti­va­ment que aquest estat nos­tre encara té uns quants tics de l'antic règim, per dir-ho ras i curt. Bàsica­ment, perquè el que s'hi explica no té cap trans­cendència històrica i es podria haver donat a conèixer fa molts anys. L'interès que té, sobre­tot, és que demos­tra, un cop més, que els col­pis­tes eren, lite­ral­ment, una colla de fei­xis­tes que, Déu ens guard, que hagues­sin acon­se­guit els seus objec­tius. Només s'ha de lle­gir el ban de Milans del Bosch a València –que s'inclou en l'acta– o veure com trac­ten els dipu­tats, no només Tejero i altres coman­da­ments, sinó també els guàrdies que els acom­pa­nya­ven, els quals, per cert, van que­dar, increïble­ment, sense cap pena ni sanció.