L'escriptor com a xarlatà

Una de les grans murgues d'escriure són les presentacions de llibres: no perquè hi assisteixi un públic més aviat escàs, ni pels elogis esbiaixats en què es desfan els presentadors, ni per les corredisses a l'hora de tancar, ni per la buidor que se sent a l'hora de tornar a casa, sinó per una raó que expliquen molt bé Jean Echenoz i Enrique Vila-Matas en una conversa registrada al llibre El juego del otro, de l'editorial madrilenya Errata Naturae. Afirmen tots dos que va ser decisiva a l'hora de decidir ser escriptors l'escena de La Notte, de Michelangelo Antonioni, en què Marcello Mastroianni interpreta un escriptor que presenta un llibre a Milà. Anys després, tant Vila-Matas com Echenoz han presentat els seus llibres a Milà, i no hi han sentit el que van creure que hi sentia Mastroianni quan presentava el seu llibre a la pel·lícula.

El problema és irresoluble, ja que en tota presentació l'escriptor es transforma en un xarlatà, en el venedor d'un objecte que va ser lentament construït en silenci i que es resisteix al resum, al titular, a l'eslògan. Tota presentació és inherentment contradictòria perquè s'espera que l'autor parli d'un llibre que no va ser concebut per parlar-ne, sinó més aviat per no haver de parlar: «La veu del llibre prové d'un desig de callar», escriu Pascal Quignard. Presentar un llibre equival a resignar-se a dur a terme amb tota la bona voluntat una tasca impossible: la reducció d'un llibre a unes quantes frases senzilles i entenedores. Perquè si un llibre es deixa resumir d'aquesta manera, llavors quin sentit té escriure'l? L'autor que parla del seu llibre recorda el ballarí parlant de la dansa o bé, si voleu, l'albatros que arrossega les ales per la coberta del vaixell.

Com assenyala Vila-Matas, la presentació és el càstig que rep l'escriptor per haver escrit un llibre. Què hauria succeït si a Kafka li haguessin preguntat, una i altra vegada, què significava l'escarabat de La transformació? Com que Jean Echenoz i Enrique Vila-Matas practiquen aquesta forma de pudícia anomenada humor, en comptes de lamentar-se de seguida es decanten per una solució: proposen d'ara endavant negar-se a presentar els seus llibres, i si de cas accedir a presentar els que no han escrit.