De moment
Puc comentar la tragèdia dels pobles àrabs o creure que entenc el què està passant. O recordar com va ressuscitar Gaddafi; quan va abandonar els programes nuclears mentre imputava al govern pakistanès les especulacions atòmiques, per després tancar-se a l'haima, a planificar jardins alimentaris al desert.
Els països occidentals ja van intentar, en els anys noranta, arraconar Gaddafi, sense cap resultat. Puc recordar que fa vint-i-cinc anys agents libis van matar una policia a Londres o van incendiar un bar de copes a Berlín. Però no puc explicar l'entrellat de l'alliberament d'un assassí a sou del govern libi d'una presó britànica; ni perquè ha culpat Bin Laden de la seva pròpia espiral de sang. No ho puc explicar i repto les cancelleries d'Europa i Amèrica que ho facin, mentre els morts es compten per centenars de milers. De quina classe d'hipocresia estem parlant? Els governs no poden funcionar sense el petroli i el gas. Tampoc se cerca amb voluntat d'avançar cap altra alternativa energètica, és clar. Les situacions de dependència s'enquisten i amb totes les variacions tornassolades mantenim en el poder un cap tribal, capaç de fer un genocidi entre els seus, durant quaranta-un anys. Qui fa el judici? Per què la moral dels negocis és diferent a la dels governs que han de passar comptes amb els ciutadans cada quatre anys?
