Carod-Rovira

A final del començament d'aquest segle, vam veure el ràpid ascens polític de Josep-Lluís Carod-Rovira, la qual cosa, cal dir-ho amb veu forta, sig­ni­fi­cava també el desen­vo­lu­pa­ment del cata­la­nisme autèntic fins a unes alçades mai vis­tes. Carod-Rovira és, no hi ha dubte, un par­la­men­tari excep­ci­o­nal, però no ens enga­nyem, si no hagués esgri­mit la vocació clara­ment inde­pen­den­tista ni hau­ria arri­bat tan amunt ni el seu par­tit hau­ria acon­se­guit mai tenir tants dipu­tats. Va ser la feliç con­junció d'un ora­dor carismàtic i intel·ligent que feia surar el sub­cons­ci­ent d'un poble opri­mit i vitu­pe­rat el que va con­ver­tir Esquerra Repu­bli­cana de Cata­lu­nya en la ter­cera força política del país i també en la fron­tissa que obri­ria les por­tes del govern a les esquer­res polítiques.

Pot­ser la mesura de l'èxit d'en Carod va ser pre­ci­sa­ment haver acon­se­guit que es comencés a par­lar d'inde­pendència amb tota natu­ra­li­tat i que hi pensés gent que no s'ho havia plan­te­jat mai. Massa temps va pas­sar en què sem­blava que la cata­la­ni­tat com­pleta no es plan­te­ja­ria mai i, com a con­seqüència, està cos­tant el que està cons­tant aca­bar-li de donar forma. Pot­ser més tard que d'hora, però és el cas que el país ja dóna senyals de fer bo aquell antic pre­cepte que “en el fons, en el fons, de cada català hi ha un inde­pen­den­tista”. El que sí resulta una incon­gruència i un error tàctic que es pot pagar molt car és que el futur de Cata­lu­nya pres­cin­deixi d'un home amb la seva capa­ci­tat política, la seva habi­li­tat par­la­mentària i la seva inte­gri­tat humana i cata­lana.

Que l'home ha comès errors? Sí! Però també és veri­tat que ha tin­gut molts i molts més encerts i que n'ha après, del que no li ha sor­tit bé. La mio­pia o l'ego­isme i la per­so­nal ambició d'alguns no els per­met accep­tar-ho, però els cata­lans han de saber evi­tar de caure en el que pre­ci­sa­ment volen llurs ene­mics: fer des­a­parèixer Josep-Lluís Carod-Rovira de l'escena política dels cata­lans i fer molt de mal a la militància cata­la­nista.

La recu­pe­ració de Carod sig­ni­fi­carà un pas enda­vant molt impor­tant en la cerca del tan anhe­lat Estat Català o, per ser més pre­ci­sos, la República Cata­lana.