PLAÇA MAJOR
Sexe memorable
La sensació d'haver viscut una experiència com la de l'‘Educació sentimental' de Flaubert va ser el millor
Des de la placidesa de la vida matrimonial, recordo els temps en què els amics desitjàvem les dones. Sovint el desig era fictici i ens neguitejava i ens explicàvem les misèries i encara rèiem més. Una vegada un amic va anar amb una noia guapíssima catalanobrasilera que treballava en un bar del Port Olímpic. En un gir impensat dels esdeveniments, quan ella va plegar ell se la va emportar a casa seva, on van fer l'amor diverses vegades. Llavors ell va anar al lavabo. Només de pensar que tenia aquell bombó a casa, es va excitar i no se li va acudir res més que masturbar-se. Quan va tornar al llit, ella ho volia fer altra vegada i ell li va haver de dir que s'estimava més dormir.
Un altre dia un altre amic va lligar. Però, com que ell havia begut, no hi va haver manera d'acabar i va decidir fingir l'orgasme. Va fer un ai i quatre esbufecs i va procedir a treure's el preservatiu i a llençar-lo perquè ella no veiés que era buit. Li va dir que li havia agradat molt i ella se'n va anar cap a casa. Un altre dia un amic i jo vam anar a sopar i després ens vam encaminar, amb el cap calent i la cara plena de grans, cap a un prostíbul del carrer Aribau. Però ens vam aturar a la porta i no gosàvem entrar-hi. Mentre dubtàvem, un taxista ens va dir que ens portaria de franc a un club més bo i barat. Per alguna raó estranya, vam decidir entrar al taxi. El taxista ens va dur a un club a l'estació de Sants on vam suposar que el convidaven a canvi de portar-los clients. Vam entrar al bar i van començar a sortir dones i més dones. Érem els únics clients i vam demanar dues cerveses, que ens van costar vuit-centes pessetes. Com que dúiem dues o tres mil pessetes cada un, era clar des del principi que no podríem contractar cap noia. Per això al final vam fer veure que no ens en convencia cap i vam marxar. La sensació d'haver viscut una experiència com la del final de l'Educació sentimental de Flaubert va ser el millor de la nit. Frédéric i Deslauriers van al prostíbul, però la calor, la por, els remordiments i el xoc de veure tantes dones juntes fa que fugin corrents. Al cap dels anys, recorden l'aventura i exclamen: “C'est là ce que nous avons eu de meilleur!”
