Propostes

Aquesta setmana vaig baixar al pàrquing, em vaig mirar el cotxe, vaig posar cara de circumstàncies i li vaig dir: “Hem de parlar”. Li vaig explicar que el seu magnífic motor d'última tecnologia que va costar un grapat d'euros es convertiria en una relíquia del passat gràcies a les normes que el govern es treu de la màniga per mirar de pal·liar d'urgència la seva incompetència de segles. El vaig veure deprimit, pensant que tants anys d'evolució tecnològica l'acabarien situant a l'alçada d'aquells antics 600 que no podien passar dels 120 sense que tot trontollés.

Reconec que em va saber greu veure'l abatut d'aquella manera. I més tenint en compte que ens va arribar una multa per anar a 107 en una autopista on feien proves de nous radars i estava tot marcat a 80. Així les coses, em vaig posar a pensar solucions per oferir al govern i aconseguir retallar les despeses del país sense que el meu cotxe agafés una depressió.

Una podria ser canviar de casa per setmanes. És a dir, una setmana aneu tota la família a viure a casa dels veïns i la següent vénen els veïns a viure a la vostra. Imagineu-vos l'estalvi general. Tot a la meitat. Una altra, dividir les setmanes per colors. Els dilluns només poden circular els cotxes negres; els dimarts, els vermells; els dimecres, els blancs, etc. S'aconseguiria un gran estalvi i, a més un cromatisme urbà francament envejable. Pel que fa als hàbits alimentaris, la meitat de la població menja els dilluns i no menja els dimarts, torna a menjar els dimecres i descansa els dijous. A més d'un gran estalvi energètic i de recursos, s'aconseguiria que recuperéssim el pes i les proporcions desitjades per molts, per la qual cosa estaríem més sans i, per tant, gastaríem menys en sanitat pública i estaríem més guapos, fet que ens faria reduir la despesa en cremes i pomades. Triple estalvi. I per no deixar de banda la classe política, que els pobres no es sentin exclosos de les mesures d'austeritat, aquestes grans trobades internacionals que fan (cimeres, fòrums, trobades) amb centenars d'assistents vivint a tot drap i viatjant amunt i avall, les podrien fer via Skype. Una trucada múltiple i gratuïta i al final arribarien a les mateixes conclusions, és a dir cap, i sense despesa. Tots a dinar a casa seva.

Jo, de moment, pagaré la multa i contribuiré a fer pujar les arques del país.