Albert Manent, 80 anys
Dimecres passat una colla d'amics van omplir de gom a gom la sala d'actes de l'Ateneu Barcelonès per festejar el vuitantè aniversari d'Albert Manent. No és fàcil resumir en poques ratlles les característiques i facetes d'un personatge tan polièdric com el senyor Manent. Dir que és un escriptor, historiador, activista cultural, que durant el franquisme va fer d'anella, en nom de la santa continuïtat, entre les generacions republicanes, tant de l'interior com de l'exili, i les noves generacions a les quals se'ls havia escamotejat la llengua, la cultura, el país, en definitiva, és aproximar-se pàl·lidament al que ha estat veritablement, perquè ens deixaríem els seus estudis i biografies imprescindibles dels grans escriptors de la generació precedent, entre els quals la del seu pare, l'exquisit poeta i traductor Marià Manent, però també la seva activitat a Serra d'Or o al Departament de Cultura de l'època Cahner. Home de profundes conviccions religioses, no ha estat mai, però, ni un purità ni un sectari. Com una mena de Virgili de la Divina Comèdia, ha estat el guia d'una bona colla de les noves generacions. Optimista irreductible i català desacomplexat, Manent ha estat un home d'acció, sovint en una segona línia, el lloctinent perfecte. En definitiva, el senyor Manent és d'aquells homes que qualsevol país necessita, però que en el cas de Catalunya, encara necessitem més.
