La buidor de les Llotges

Quan tens la sort de disposar d'un espai setmanal a on, amb més o menys encert (a mi m'agrada pensar que més aviat amb més que menys) pots parlar, analitzar i criticar allò que t'envolta intentes, en la mesura del possible, i per no avorrir el personal, no repetir-te.

Els puc assegurar que ho intento. Però, tot i els meus esforços, en més d'una ocasió aquesta columna, de manera directa o indirecta, ha acabat parlant de dones.

Perquè, què volen que els digui, a mi aquesta història que en el partit contra el Real Zaragoza la llotja del FC Barcelona fos essencialment femenina i estigués ocupada només per senyores (significatives, això sí) em sembla d'un proteccionisme ofensiu. I no em serveix gaire de res l'explicació que, amb aquest gest, es volia homenatjar el paper que la dona ha tingut en el club des d'una remota i premonitòria incorporació de la primera sòcia al 1913, juntament amb un suport als actes vinculats al 8 de març, Dia Internacional de la Dona Treballadora. Hauríem d'entendre que, amb aquest objectiu de protegir i fer visibles col·lectius, si el 28 de juny (Dia Internacional de l'Orgull Gai) hi hagués lliga o Champions tindríem la llotja del FC Barcelona plena de persones homosexuals? Sí? Doncs el que he dit: proteccionisme ofensiu, i a més a més ridícul, gratuït i retrògrad.

Ridícul pel que té d'absurd. No és absurd que només sigui un dia en què tinguin un paper preferent les senyores? Han de tenir un tracte especial durant una jornada futbolística? I les altres dates? Que no tenen càrrecs de responsabilitat sempre? Que no es mereixen un seient acomodat per la seva representació i paper en la societat? No? Doncs solucionem-ho!

Gratuït pel que té de manca de finalitat real. ¿Busquem que la dona es visualitzi i se situï en qualsevol àmbit de responsabilitat professional, empresarial i polític, o busquem una imatge pamfletària i tendenciosa?

I retrògrada perquè estaria bé superar la falta de normalitat. Fer les coses bé i donar, des de l'objectivitat real i fugint d'actituds misògines, el paper que la dona (com l'home) ha d'exercir en una societat moderna i progressista, perquè si no a les llotges, per més plenes que siguin, només hi trobem vacuïtats.