L'escaire
Les vergonyes
El diari francès Le Monde, en l'edició de divendres passat, informava dels beneficis fabulosos que han obtingut, en conjunt, les empreses que formen part del CAC 40 –equivalent borsari francès de l'Ibex 35 espanyol– en l'exercici del 2010. Una xifra rècord. Fa uns dies es van publicar aquí els beneficis corresponents al mateix període d'unes quantes grans empreses espanyoles, amb Telefónica al capdavant. Impressionants, també. Alguns superaven netament els d'exercicis anteriors i apuntaven fites mai assolides abans. Tot això en plena crisi. El fenomen es pot explicar de diverses maneres, algunes d'elles estrictament objectives, fins i tot polidament tècniques. Es pot explicar procurant atorgar als arguments una aparença de neutralitat i de rigor en la ciència econòmica. S'hi pot donar, per dir-ho així, un vernís de normalitat i demostrar que és la conseqüència d'un conjunt de fets perfectament encadenat i canònic. Tot el que vulgueu, però aquí hi ha alguna cosa que no rutlla. Alguna cosa probablement intocable. Alguna cosa que els analistes ja no prenen en consideració perquè donen per suposada, com si fos inevitable, però que és la clau de tot el fenomen. S'han d'evitar les idees elementals i la demagògia, sí, però també s'ha de dir que no pot ser que mentre el sector públic està amb les caixes dramàticament buides, mentre les petites i mitjanes empreses les passen magres i han de tancar a centenars i a milers, mentre milions de persones resten a l'atur, aquestes grans corporacions presentin uns balanços ubèrrims que marquen un contrast enorme amb la resta d'agents econòmics. Hi insistim: ja sabem quines explicacions ortodoxes ho justifiquen, però, per més explicacions que alguns s'empesquin –les quals sovint prescindeixen del sentit comú– és evident que aquí fallen els vasos comunicants, que els mecanismes de compensació són de fireta i que tants beneficis són fruit d'uns privilegis ben protegits més que no pas del treball i l'esforç. I la fractura econòmica que tot això crea retrata les vergonyes del capitalisme.