Nous àmbits del totalitarisme

Comen­cem per la mania per­se­cutòria i aca­bem a la para­noia. Si obser­vem els meca­nis­mes de con­trol que han entrat en la vida quo­ti­di­ana, les dis­to­pies futu­ris­tes de George Orwell i de James Ballard que­den con­ver­ti­des en con­tes infan­tils. A través d'inter­net, els ser­vi­dors donen tota la infor­mació sobre els nos­tres gus­tos, hàbits, afi­ci­ons i, fins i tot, per­ver­si­ons. Un informàtic mit­ja­na­ment pre­pa­rat pot lle­gir els nos­tres movi­ments i des­co­brir que com­prem habi­tu­al­ment bit­llets d'avió per viat­jar al Sene­gal, que som socis d'una agru­pació mari­ana foca­lit­zada en exor­cis­mes i que ens agrada un tipus de taron­ges de Beni­carló que venen a la xarxa. Pel telèfon mòbil detec­ten la situ­ació exacta de l'usu­ari i des del GPS del cotxe ens ubi­quen amb pre­cisió perquè els satèl·lits envien dades sobre els embus­sos, acci­dents i altres incidències del trànsit. La majo­ria dels exem­ples esmen­tats no tenen per què per­ju­di­car la nos­tra manera d'actuar, però cal arri­bar fins a tan endins de la nos­tra inti­mi­tat? Qui n'evi­tarà l'abús i pro­te­girà les dades? L'argu­ment de l'orga­nit­zació no resulta con­vin­cent.

La tec­no­lo­gia avança amb l'ajuda d'uns engi­nyers que defi­nei­xen i pla­ni­fi­quen el futur al detall. Els que pri­mer s'avan­cin, per exem­ple, a espe­ci­fi­car quins són els nos­tres gus­tos per ofe­rir-nos pro­duc­tes a mida, hau­ran gua­nyat la bata­lla del con­sum a la xarxa. No caldrà publi­ci­tat envi­ada a l'engròs, sinó que es podrà estu­diar cada con­su­mi­dor. Serem l'objec­tiu de les mul­ti­na­ci­o­nals que tin­guin millor pun­te­ria amb els cli­ents i diver­si­fi­quin ade­qua­da­ment el que venen i a qui ho venen. És una revo­lució que s'està pro­duint, tot i que entre els humans l'irra­ci­o­nal sem­pre acaba obrint les incògni­tes d'unes equa­ci­ons irre­so­lu­bles. Alguns espe­ci­a­lis­tes par­len de posar ordre al caos, uns altres de sis­te­mes de vigilància poli­cial en tots els àmbits de la pri­va­ci­tat (com passa a la Xina i a altres països tota­li­ta­ris), però la rea­li­tat va cap a un capi­ta­lisme sofis­ti­cat, que sabrà el que volem, on som o on ani­rem durant els pròxims dies i hores. I si no ens dóna la gana que ho sàpiguen?