Patinar a Girona

La ciu­tat, suma de per­so­nes, espais, sorolls, llums... fa néixer pro­duc­tes o for­mes de rela­ci­o­nar-se específiques, genuïnament urba­nes. En són exem­ple els gra­fits o l'skate (pati­nar sobre una planxa), dues acti­vi­tats que bas­cu­len entre la lega­li­tat i la il·lega­li­tat. Els gra­fits han influït en l'art dels nos­tres dies i han fet aparèixer artis­tes reco­ne­guts, i de l'skate en viuen espor­tis­tes pro­fes­si­o­nals, seguits per mul­ti­tud d'ado­les­cents que tenen una estètica pròpia, bus­quen les seves mar­ques de roba, edi­ten vídeos... tot un feno­men cul­tu­ral i social fill de la ciu­tat, però que no totes sem­blen reconèixer. Per exem­ple Girona, on els joves afi­ci­o­nats pati­na­dors no tenen cap lloc on prac­ti­car el seu esport. Tan bé que va que es rela­ci­o­nin i facin exer­cici, en lloc d'estar hores i hores hip­no­tit­zats, anor­re­ats, pel Face­book!

Per sort totes les viles grans i mit­ja­nes han habi­li­tat espais per a aquests fanàtics de la planxa i de la ciu­tat. Quasi tots els pobles de la roda­lia de la capi­tal en dis­po­sen, però no Girona, on es per­se­gueix, a baixa inten­si­tat, els ska­ters que es tro­ben a la Cons o a la plaça del Mer­cat. Uns fills no accep­tats per la seva mare. Estrany. Fan fressa quan sal­ten, van a la seva, rat­llen bancs i bara­nes... Són motius per per­se­guir-los, o bé per habi­li­tar espais on puguin gau­dir, ells també, de la seva ciu­tat.