Els Manel i les Espanyes

U n grup que canta en català, pot arribar a ser número 1 a les llistes musicals de l'Estat?, es preguntava l'altre dia un dels principals mitjans de comunicació espanyols a propòsit del nou disc dels Manel. La pregunta, que no és innocent, només té, evidentment, una resposta i aquesta és que sí. Naturalment que sí. Igualment com el primer a les llistes és sovint un grup que canta en anglès, o ho podria ser un que cantés en xinès o en la llengua que fos. El curiós del cas és que la pregunta la fes qui la feia. Un grup de comunicació que, justament, té la clau perquè gent com ara els Manel, o qualsevol altre conjunt, sigui escoltat sovint a les Espanyes. Un grup de comunicació que pot decidir emetre a través de la seva xarxa d'emissores –com, de fet, fa cada dia amb altres músics– una cançó dels Manel cada quart d'hora i que, a més, els pot dedicar pàgines i pàgines als seus diaris i suplements dominicals. Arreglar, d'aquesta manera, una anomalia de la qual ells mateixos i la resta de mitjans espanyols són els únics responsables. I després diuen que estan interessats en la cohesió dels pobles de l'Estat...