Dalai-lama

Has renunciat al poder polític, honorable líder tibetà. Ahir vas comparèixer al Parlament a l'exili i vas dir que ja en tenies prou, que això de mantenir poder terrenal no feia per a tu, i que triessin un representant electe per exercir el lideratge. Vas assegurar que el govern d'una sola persona era anacrònic i indesitjable; vas afegir que cap sistema de govern podia assegurar estabilitat i progrés si depenia d'una sola persona, i que el suport i la participació del poble eren essencials en qualsevol procés polític. Això t'honora.

Costa més d'entendre, benvolgut catorzè dalai-lama, que hagis trigat tant a emetre aquest honorable dictamen. Des del 1940 que ets el líder del poble tibetà i, si descomptem els teus anys de minoria d'edat, has estat més de 50 anys en actiu. Sí, ja sé que tot plegat no és tan fàcil, que les tradicions són les tradicions, i que a més has demostrat sobradament la teva bonhomia, el teu caràcter dialogant i democràtic i has estat un digníssim receptor del Nobel de la Pau. Res d'això no és discutible.

Però també saps, respectable Tenzin Gyatso, que la litúrgia és la litúrgia. I que aquest punt en concret, el de mantenir un règim formalment teocràtic, és el que han usat a Pequín des de sempre per desprestigiar-te; tu eres un dirigent anacrònic i indesitjable, deien. Feudal, fins i tot. No hauria estat millor fer aquest pas fa dècades, i robar un pretext als colonitzadors xinesos? T'hauries estalviat moltes raons i disputes. Bé, tant és, més val tard que no mai. Enhorabona.