CRÒNICa d'ambient
PEP RIERA
Quin és el límit? No n'hi ha
Malauradament, el títol no fa referència al cicle guanyador de l'equip de Pep Guardiola. No: la pregunta i la resposta fan referència a les campanyes de desqualificació/difamació contra el Barça que provenen del Real Madrid i del seu entorn mediàtic. No és agradable haver de parlar d'aquestes baixeses. Però de tant s'ha de fer, encara que no serveixi de res, i més quan les campanyes de descrèdit, els resultats esportius i les actituds violentes corren el perill d'encreuar-se. La crispació és un material molt inflamable, i en les últims dies hi ha hagut una acumulació de fets d'alta combustió. A vegades, més que qualificar els fets, el que és veritablement rellevant és relatar-los (tant de bo, per cert, que això pogués tornar a ser l'eix central de la pràctica del periodisme esportiu).
Un relat dels fets paral·lels a la pràctica esportiva dels últims dies pot ser més revelador que qualsevol escarafall. Fem-ne un repàs cronològic, perquè posats un rere l'altre potser no fa la sensació de ser una acumulació de fets aïllats, sinó una escalada que pot no tenir aturador. Resumim d'entrada tot el catàleg de queixes i acusacions de José Mourinho contra el Barça: les ajudes dels entrenadors rivals jugant amb els suplents, els arbitratges parcials, el calendari manipulat... Aquest argumentari, a més, obté ressò i suport amb campanyes ad hoc durant tota la temporada en la premsa madrilenya (amb honroses excepcions). Dissabte passat el president del Madrid, Florentino Pérez, va trencar el seu silenci sobre les actuacions del seu entrenador i li va donar suport dient que té raó de queixar-se contra el que anomena «injustícies». El discurs de Mourinho, doncs, és elevat a política de club. Un fet altament significatiu. I perillós, perquè no s'ha d'oblidar que les declaracions de Mourinho (ara ja com a expressió oficial del club) creen hostilitat en molts caps de primera divisió (fins al punt que hi va haver un intent d'agressió a Mourinho amb un punxó en el desplaçament a la Corunya).
Diumenge a la nit, poca estona després de l'empat del Barça a Sevilla, el periodista Juan Antonio Alcalá, de la Cope, revela que fons del Real Madrid li han dit, i ell ho explica donant-hi credibilitat, que el club blanc pensa demanar a la federació espanyola millores en els arbitratges i en els controls antidopatge, però després hi afegeix les sospites (que acaben sent el motiu principal de la demanda del Barça) que el Barça i els dels València estan assessorats per metges de mala reputació. Alcalá es disculpa però no rectifica, Florentino Pérez truca a Sandro Rosell negant que sigui la font de la calúmnia, i el Barça presenta una demanda contra l'emissora.
Dimarts a la nit el Barça emet un comunicat anunciant que Eric Abidal té un tumor al fetge i que l'operaran per extirpar-l'hi. Poca estona després apareix al web de proselitisme madridista defensacentral.com un article amb terminologia mèdica en què es relacionen els tumors hepàtics amb el dopatge. El director del web, el periodista Siro López (conegut a Catalunya per les seves col·laboracions a TV3 i Catalunya Ràdio) diu al programa de Pere Escobar que està consternat, que entén que la gent el pugui arribar a insultar tot i que qui ha penjat l'article al fòrum és un anònim, i demana disculpes. Mentrestant, a la xarxa social Twitter es genera un encès debat entre periodistes esportius al voltant dels límits ètics en les campanyes del madridisme contra el Barça, i en alguns casos s'arriba a l'insult. Més tard, Siro López entra en directe al programa Punto Pelota d'Intereconomía i anuncia que deixa la direcció del web i reitera que entén que la gent el pugui arribar fins i tot a insultar, però s'engresca i acaba qualificant de «desalmados» els que l'han insultat al Twitter i cita el nom d'un periodista de Barcelona. Els tertulians del programa diuen a López (també tertulià del programa) que és molt bona persona i que les discussions i les desqualificacions entre tots ells i a altres en la tertúlia que dirigeix el periodista català Josep Pedrerol són una comèdia i que quan acaba el programa tots són tan amics. I Pedrerol hi afegeix que no pretenen de cap manera que els espectadors s'agafin seriosament l'hostilitat que escenifiquen.
Anem acabant, tot i que, ja ho veuen, aquest clima d'odi latent no s'acabarà. No hi ha límit. Encara que algun dia passi alguna desgràcia (milers d'aficionats del Madrid i del Barça el 20 d'abril a València són material inflamable amb el clima actual). Com ara, com recordava Ferran Correas ahir en un article en aquest diari, l'agressió al tècnic de bàsquet Manel Comas a Madrid quan anava a transmetre un partit de la copa després que un articulista del diari Marca l'havia qualificat de català i antimadridista. Un dia passarà una desgràcia, es faran les escenes de consternació de rigor i això continuarà. Ni canviarà Mourinho, el portaveu oficial del Madrid, ni ho farà tampoc el periodisme que es practica majoritàriament avui dia. Tant de bo que no, però ja en parlarem.