Un conflicte africà

Com que els egipcis i els tunisians van resoldre ells mateixos l'enderrocament dels dictadors que patien –o si més no han posat fil a l'agulla–, per als governs occidentals, passat l'ensurt, la cosa no va ser de gaire compromís i es van poder esplaiar amb belles apologies de la democràcia i la llibertat. Però a Líbia les coses han girat d'una altra manera. Gaddafi ha conservat la fidelitat d'una part important de l'exèrcit que, un cop reorganitzat, actua amb l'eficàcia implacable amb què sol actuar un exèrcit regular contra revolucionaris tan entusiastes com improvisats, carn de canó fàcil i abundant. Aleshores, als països occidentals els hem vist fer allò que ja hem contemplat, amb matisos diferents, d'altres vegades en altres conflictes, des de l'Espanya de 1936 a la Bòsnia de 1992: reunir-se, discutir llargament, dubtar, emetre notes i comunicats d'un cinisme refinat, rentar-se les mans, esperar. Després de la reunió d'aquesta setmana dels membres del G-8 a París per tractar la guerra de Líbia, el ministre d'Afers Estrangers alemany, Guido Westervelle, va dir, amb gran claredat i un altiu eurocentrisme, que no era prudent embolicar-se en un conflicte africà. Heus aquí els plats de la balança. Si els revolucionaris libis haguessin aconseguit expulsar Gaddafi, ara sentiríem altra vegada aquelles invocacions idealistes a la democràcia i a la llibertat en boca de Westervelle, Clinton, Juppé i fins i tot de Trinidad Jiménez. Però com que Gaddafi ha resistit i sembla que guanyarà, ja no es fa lloança d'aquells principis abstractes, tot es torna molt més concret i el que cal dir és: no ens emboliquem en un conflicte africà. És això la diplomàcia, aquest do de l'oportunitat, exercit, si pot ser, amb un somriure i amb la màxima polidesa formal, aparentant seny i responsabilitat. Hem de suposar que aquests senyors han calculat com afrontar el problema que representarà un Gaddafi vencedor. O no. Perquè aquesta és una altra: els agrada fer veure que ho tenen tot apamat i després els fets demostren que no hi tenien gaire res.