Figueres i ‘Canigó'
Una nova iniciativa del creador i director del Museu del Joguet de Figueres, l'amic Joan, ha servit per treure la pols de la revista Canigó, iniciada a la capital de l'Empordà l'any 1954 per Xavier Dalfó i continuada, el 1975, amb un altre aire, per la seva esposa, Isabel Clara Simó, fins a l'any 1983. Trenta anys de durada. La sala d'exposicions del museu ofereix al públic la contemplació i anàlisi dels exemplars de la revista, en especial de la primera època. Dissabte passat es va inaugurar i, sobretot, a través d'una xerrada en què van intervenir Jaume Guillamet, Xavier Dalfó, Isabel Clara Simó i l'alcalde de Figueres, Santi Vila, es va constatar la importància i la vitalitat que havia tingut l'esmentada publicació. A les pàgines de Canigó hi va col·laborar molta gent. Alguns ho van fer de manera persistent i altres, com jo mateix, cinc o sis vegades puntuals (1969/70), parlant, quasi sempre, de la Costa Brava, la seva història i la seva gent. Tot i la irrellevància de la meva participació, com que me'n queda un bon record, no vaig resistir la temptació de fer cap a Figueres i assistir a aquest acte que representava recordar el que fou la revista i reveure cares amigues, això sí, amb molta més edat. Quan jo escrivia a Canigó tenia 26 anys. Ara en tinc 67. Ha plogut força. El revival, però, ha valgut la pena. Els creadors de la revista n'han d'estar contents. L'agraïment ciutadà és just i necessari.
