Temptacions

Ho confesso, he pecat com a mínim de pensament, paraula i obra, però m'estalvio l'omissió. Vaig caure en la temptació de creure en santa Contundència; la de les urnes amb el tripartit, la de la crisi amb el país, la d'unes promeses inapel·lables. “Segur que la classe política reflexiona, que entén el missatge, que fa autocrítica...”. Error clamorós! Ingenuïtat infinita! Els expulsats de Palau es neguen a fer un pas enrere, estomaquen el govern per no fer el que ells farien (?), s'entreguen en cos i ànima als currículums del govern i algun, en ple deliri, diu que ja els trobem a faltar. I els nous a Palau? Atacats d'amnèsia. A mitges en la retirada dels 80, menys que a mitges en la de l'impost de successions i donacions, i cap a Madrid a fer unionisme. Tenen poca credibilitat, tots, però la que tenen se la passen ben bé per l'entrecuix.