Saber quedar-se, saber marxar

A poc a poc i bona lletra. Les negociacions per a la renovació del contracte de Dani Alves, que acabava el 2012, van començar la temporada passada, quan el president era encara Joan Laporta. I van culminar ahir amb l'anunci de la continuïtat del lateral brasiler fins al 2015. A vegades cal temps perquè les coses acabin bé, o sigui, de manera satisfactòria per a totes les parts. El club ha aconseguit no trencar els criteris establerts per a l'escala salarial de la plantilla, fent un lloc a mida per a un jugador especial. I el jugador ha aconseguit una millora econòmica com a reconeixement al seu rendiment. D'aquesta manera s'ha pogut donar satisfacció també a l'equip tècnic, que evidentment recomanava la continuïtat d'un jugador que marca les diferències sobre el terreny de joc, i a l'afició, que aprecia l'alt rendiment del brasiler.

Que el club volgués que el jugador es quedés i que ell no desitgés marxar, però, no era cap garantia que les coses acabessin com han acabat. Calia una negociació ben feta, que és el que hi ha hagut. Alves se situarà entre el segon graó de l'escala salarial i el tercer, un lloc fet a mida, com correspon a un jugador que té unes condicions úniques i que el fan diferent de qualsevol altre jugador que es pogués trobar en el mercat o en el planter. Però no podia ser a qualsevol preu, i no ha estat així.

Per jugar en un equip com el Barça actual calen unes condicions especials, i Alves les té. I precisament per aquesta manera de jugar a futbol també hi ha molts jugadors que voldrien ser jugadors blaugrana. I que han de fer un esforç, esportiu i, a vegades, econòmic. Aquest va ser el cas de Mascherano, que va renunciar a una part del sou que tenia assegurat al Liverpool per poder ser traspassat al Barça.

És important, doncs, que les regles del joc -econòmiques, esportives i de comportament- estiguin clares. Això dóna estabilitat al club i a l'equip. I, en conseqüència, posa les condicions adequades per afavorir el rendiment de la plantilla. Amb la renovació d'Alves tots els jugadors fonamentals tenen contracte fins al 2014 o el 2015 (Messi, fins al 2016, i Abidal, que el té fins al 2012, el renovarà aviat, a pesar de la malaltia) i d'aquesta manera també es posen les condicions adequades perquè Pep Guardiola pugui treballar amb un nucli dur de la plantilla amb la continuïtat merescudament assegurada. Ell, que necessita com a motor vital el contrari: contractes curts, ja es cuidarà de mantenir l'esperit competitiu i el nivell futbolístic dels jugadors. El futur, en el futbol, no el pot endevinar ningú. Però això no vol dir que els fonaments no hagin d'estar ben posats en el present.

La notícia de la renovació d'Alves va coincidir ahir amb l'anunci de l'adéu d'Iker Romero del Barça d'handbol a final de temporada. Tan important com saber quedar-se és saber anar-se'n. Romero es va acomiadar ahir de manera molt digna. Els responsables de l'equip no li poden garantir el protagonisme a la pista que un jugador del seu nivell mereix i s'ha guanyat en els últims set anys, i se li ha obert la possibilitat de buscar-se una destinació a l'altura del que encara pot donar com a jugador d'handbol. Serà al Fuchse Berlín, un equip competitiu. Sap greu haver de dir adéu a Iker Romero, però ell ha entès la situació i se n'anirà de manera digna i elegant. Que tingui sort.