La primera quaresma

Quaresma, en sentit literal, vol dir quarantena. Són els quaranta dies anteriors a la Pasqua. I també, encara que no se'n parli gaire, els quaranta dies anteriors a la predicació de Jesús. És prou sabut que Jesús, abans d'iniciar la vida pública, se n'anà al desert a meditar i pregar. S'hi va estar, segons l'evangelista Lluc, quaranta dies. Quaranta dies enfortint l'esperit i aprofundint la seva particular vocació d'instruir els humils, acollir els pecadors, guarir els malalts i anunciar a tothom la bona nova de l'amor de Déu. Estava plenament convençut que el compliment de la llei, tal com es duia a terme, no podia ser plaent a Déu, per la senzilla raó que era excloent. I Déu no fa excepcions amb les persones, com tampoc les faria ell. D'altra banda, el culte del temple, basat en el sacrifici d'animals i en les ofrenes, tampoc podia plaure a Déu, per la mateixa raó: els pobres no hi podien participar. I qui diu els pobres, diu els impurs, els recaptadors d'impostos, els pecadors, els tolits i els malalts crònics. Eren tantes les persones que restaven al marge de la religió i dels seus suposats beneficis, que es qüestionava el mateix concepte de religió. Ja no diguem els seus representants: els sacerdots corruptes, els fariseus hipòcrites i els saduceus incrèduls. Què es podia esperar d'aquesta plutocràcia pretesament religiosa? No res. El que calia era desemmascarar-los. Jesús es preguntava si seria capaç de fer-ho. S'hi veia amb cor? Aquí es presentà la primera temptació: no agafar-se les coses tan a la valenta. Però ell estava disposat a tot, convençut com estava que el principal aliment dels homes no és el pa sinó la paraula de Déu. I la paraula que millor definia Déu era l'amor. Déu era amor i calia que tothom ho sabés. I no només de paraula, sinó que calia predicar-ho amb l'exemple. Estava disposat a fer-ho? La segona temptació (la temptació que ens inclina a l'èxit, al poder i al lucre personal) va quedar immediatament bescantada. Res de tot això no l'atreia. Com tampoc la vanitat, tercera temptació. Confiaria en Déu, més que en ell mateix, i no li demanaria impossibles. Durant quaranta dies, Jesús no menjà res. Es dedicà a buidar-se d'ell mateix i a omplir-se de Déu (l'Altre absolut). I, a partir d'aquí, va decidir que havia arribat l'hora de demostrar que estimar Déu és estimar el proïsme. Això és tot. Fi de la primera quaresma.