El traductor automàtic dels Sants dels Darrers Dies

Aquells postadolescents amb camisa blanca i accent ianqui, sovint rossos, extremament intercanviables, que es passegen a peu o amb bicicleta per totes les ciutats del món per fer conèixer la seva creença i coneguts com a mormons disposen d'un llibre sagrat que els és particular. El Llibre de Mormó és disponible en català, com en un centenar d'altres llengües i qui ha pogut sentir curiositat per aquesta branca peculiar del cristianisme hi pot aprendre que, segons els mormons, unes tribus d'Israel van emigrar en temps antics fins a Amèrica i que els amerindis són, doncs, els seus descendents. Aquesta creença va ser iniciada per Joseph Smith el 1823, gràcies a la descoberta que va afirmar haver fet de textos sagrats enterrats en un pujol de l'estat de Nova York. Un àngel anomenat Moroni, aparegut en somni, li va indicar on eren aquests escrits, gravats en plaques d'or. Es tracta del text integral del llibre sagrat mormó, suposadament transcrit per sacerdots hebreus, que expliquen, breument, el procés de redacció: «Ara, heus aquí, hem escrit aquests annals segons els nostres coneixements, amb els caràcters que anomenem entre nosaltres l'egipci reformat, els quals ens han estat transmesos, i els hem adaptat segons la nostra manera de parlar» (Llibre de Mormó, capítol 9, versicle 32). Així va néixer l'Església de Jesucrist dels Sants dels Darrers Dies, i mai no ha mancat algun erudit mormó per explicar que la versió anglesa d'aquest llibre consta de girs que en palesen, amb tota evidència, l'origen hebreu...

El mateix àngel, diuen, va explicar a Joseph Smith com ho hauria de fer per traduir aquests textos, utilitzant dos objectes propis del ritu jueu antic anomenats Urim i Turim. Es tracta de dues pedres que els sacerdots jueus utilitzaven en cerimònies de divinació. Aquestes pedres, investides de poder diví, van permetre a Joseph Smith una traducció ràpida en anglès de la totalitat del text. La seva dona va testimoniar així d'aquest procés de traducció, deixant entendre que devien funcionar com una mena de veu interior: «Cap home no hauria pogut dictar el text del manuscrit sense estar inspirat, ja que, quan li servia de secretària, em dictava durant hores i hores, i quan hi tornava després dels àpats o de les interrupcions, reprenia exactament allà on s'havia aturat, sense veure el manuscrit ni fer-se llegir cap fragment». Malauradament, quan va haver acabat la seva tasca de traducció, l'àngel Moroni va tornar a aparèixer per recuperar les plaques, però també les pedres sagrades. Així que, segons la versió oficial de l'església mormona, només onze persones, totes adeptes d'aquesta mateixa església, han vist aquests objectes i han donat testimoni escrit i signat de la veracitat de la seva existència.

De fet, a la primera edició del Llibre de Mormó, el 1830, Joseph Smith consta com a autor del llibre, fet que ha estat utilitzat des de sempre pels adversaris dels mormons per rebatre la teoria del seu origen diví. Només a l'edició del 1837, Smith va pensar a constar com a simple «traductor». Es diu també que Joseph Smith hauria pogut plagiar el llibre View of the Hebrews, publicat el 1823 pel reverend Ethan Smith i en el qual s'afirma que els indis d'Amèrica eren de «les deu tribus perdudes» de l'Antic Testament. Sembla que no hi hagi cap prova que Joseph Smith hagi mai llegit View of the Hebrews, però existeixen similituds evidents entre els textos dels dos Smith. I, és clar, no hi ha hagut mai cap element arqueològic i menys encara lingüístic que demostrés l'existència d'un lligam ni que sigui llunyà entre qualsevol de les civilitzacions ameríndies i els hebreus antics.