El retorn de Wallis

“No tens ni idea de com de difícil és repre­sen­tar tota una vida un gran amor”. La frase s'atri­bu­eix a Wallis Simp­son, que ha pas­sat a la història del segle XX per la seva relació amb l'home que va dei­xar un tron per casar-s'hi. El tri­omf d'El dis­curs del rei als Oscar ha fet recor­dar el sotrac que va patir Jordi VI quan el seu germà va pren­dre la dràstica decisió. L'enllaç d'Edu­ard està d'actu­a­li­tat per la pròxima boda de Gui­llem, el fill de Lady Di i d'un príncep, Car­les, que un dia també va deci­dir casar-se amb una altra divor­ci­ada, però aquesta, britànica.

Cami­lla i Wallis. Diuen els biògrafs de Wallis que no es volia casar. Cami­lla Parker Bow­les (fan de la vida tran­quil·la i aris­tocràtica) sem­bla que tam­poc. Per la pri­mera, con­ver­tir-se en amant del rei era més que sufi­ci­ent per dur la vida que volia, plena de luxes, així que quan Edu­ard va renun­ciar al tron va tirar un gerro con­tra la paret de ràbia (ho explica Cris­tina Morató a Divas rebel­des). Wallis sabia que es con­ver­ti­ria en una exi­li­ada en gàbia d'or, cul­pada pel sotrac ins­ti­tu­ci­o­nal. Si el futur de Cami­lla com a reina està per veure, el de la divor­ci­ada nord-ame­ri­cana estava claríssim. Era ine­xis­tent i per això Edu­ard va abdi­car. Tant se l'esti­mava?

Secrets d'alcova. Com una dona poc atrac­tiva, de veu cri­da­nera, de 35 anys i con­for­ta­ble­ment casada, va ena­mo­rar un príncep ben plan­tat i fal­di­ller? Era una gran amfi­tri­ona, ele­gant i intel·ligent, però també s'ha dit que el pas per Shan­gai la va fer experta en arts amatòries, i que a Edu­ard li atreia el seu caràcter domi­nant. Des del prin­cipi va con­ver­tir l'hereu en el seu gos­set fal­di­ller. “Tenien una mena de relació sado­ma­so­quista”, diu el biògraf d'ell, Phi­lip Zie­gler. Però la gran dependència pot arri­bar a avor­rir: “Com una dona pot con­ver­tir-se en l'imperi d'un home?”, va arri­bar a dir Wallis.

En què s'assem­bla a Kate? Nas­cuda a Bal­ti­more el 1896, va tenir una infància benes­tant però solitària, un pri­mer marit alcohòlic, aven­tu­res a la Xina amb com­pa­nyies mas­cu­li­nes nazis (més tard l'FBI sos­pi­tarà del seu col·labo­ra­ci­o­nisme) i èpoques més o menys dures fins que va arri­bar el matri­moni amb Mr. Simp­son i reca­lar al Lon­dres d'Edu­ard. Se l'acusa d'acti­tuds despòtiques, d'ego­isme, i de ser capaç de bus­car-se un acom­pa­nyant jove, gai i frívol per ale­grar-se la vida al cos­tat d'un marit sense corona i cada dia més avor­rit. A banda de ser les dues ple­bees, poc s'assem­bla a Kate Midd­le­ton, la bella, ama­ble i insípida néta de miner que el mes que ve es con­ver­tirà en dona de Gui­llem, però molts volen tro­bar-hi simi­li­tuds. Per exem­ple, en la roba. Però… seria capaç la futura jove de Car­les de col·locar-se el ves­tit lla­gosta sur­re­a­lista de Dalí i Schi­a­pa­re­lli tal com ella ho va fer? El més estrambòtic que se li coneix és el mode­let de negres trans­parències amb què va lli­gar-se el seu promès a Saint Andrews, sub­has­tat per 90.000 euros fa uns dies. Wallis no va tenir estil defi­nit, com Jackie Ken­nedy, però tri­ava en els millors atte­li­ers de París. I Kate, a par­tir d'ara amenaça amb ves­tir només moda bri­tish, Vic­to­ria Beck­ham inclosa.