Elogi del delator cívic
Els autobusos de Londres porten un rètol que diu: “Si alguna cosa us sembla sospitosa, ho heu de dir al conductor o a la policia”. Als Estats Units molts camions porten un rètol al darrere en què pregunten als altres conductors: “Com condueixo?. Si té alguna queixa truqui al número...” Aquí, en canvi, des de petits ens van ensenyar que assenyalar amb el dit el responsable d'una malifeta era ser un delator, un espieta, un ésser indigne que es condemnava a les tenebres de la marginació si trencava la sagrada llei del silenci. Recordo que un cop a l'internat de Girona on estudiava, ens van castigar a tots a fer voltes al pati en pijama, fins que no sortís el responsable d'haver fet la petaca i d'haver-se pixat al llit d'un parell de companys. Mentre em pelava de fred, em capficava pensant què era més miserable, si emparar-se en l'ometre que protegia el malfactor o apuntar-lo amb el dit acusador. No cal dir que el valent es va amagar enmig de la massa i jo, pel que pogués ser, vaig seguir fent voltes fins que el preceptor es va cansar i ens va enviar tots a dormir abans no agaféssim una pulmonia.
Aquesta protecció del brètol és com un estigma històric. L'últim cas que recordo és el de la ministra de Sanitat que va rebre pertot arreu quan se li va acudir demanar als ciutadans que denunciessin els infractors de la llei contra el tabac. –Jo no faré mai de delator– s'exclamava el cor d'indignats ciutadans a través de les ones. Potser pel trauma infantil que encara arrossego des d'aquella nit a l'internat, crec que denunciar aquell que es passa les lleis cíviques pel forro de la camisa, es realitza destruint el mobiliari urbà i emmerdant el patrimoni públic, fuma pels descosits allí on li bufa o pertorba la son dels veïns amb la música a tot volum, no només és un deure cívic, sinó una prova d'educació i maduresa ciutadana. La màfia que imposa la mordassa està basada en els convencionalismes socials que et fan callar per allò del què diran, però també per la covardia de no plantar cara en legítima defensa dels nostres drets. Tot plegat s'ha d'acabar perquè, si no, mentrestant el porc, l'incívic, el delinqüent o el barrut va fent la seva amb tota impunitat enmig del silenci còmplice i culpable.
