Tècnicament analfabets
Perfecte, ja tenim aparell nou. Té totes les prestacions que ens han dit que són imprescindibles per aquest dia a dia tan tecnificat. Posem a carregar l'aparell. Pas imprescindible perquè la cosa funcioni. Se'ns diu que una vegada carregat tot serà una bassa d'oli. Se'ns assegura que quan connectem l'artilugi a l'ordinador, els dos aparells, solets, es reconeixeran i començaran un procés de sincronització màgic on totes les dades: els preuats contactes, el calendari amb l'agenda professional i tots aquells elements que ara ja formen part imprescindible de la nostra vida, es passaran d'un lloc a l'altre.
Perfecte. La teoria, perfecta. Però la realitat és una altra. Ni es reconeixen, ni tenen cap intenció de fer-ho. Respires fondo i essent conscient de la imprescindible paciència que necessites a partir d'ara, agafes els aparells i amb bona cara et dirigeixes a la botiga més propera. Demanes, amb posat compungit i molt bones maneres, si et poden ajudar. I si tens la sort de trobar un bon professional que tot i que està molt cansat de fer el mateix cada dia viu armat de paciència, et sents salvada. De manera inexplicable, allà tot sembla funcionar a la perfecció. Els aparells es reconeixen. S'agafen les dades mútuament. Comences a reconciliar-te amb el món davant una imminent felicitat pel futur tecnològic actualitzat que t'espera. Dónes les gràcies moltes vegades i, satisfeta i orgullosa de la teva nova adquisició, tornes a casa. Dorms tranquil·la. El teu futur professional ja no trontollarà per qüestions tècniques.
Després d'un parell de dies de calma aparent, de cop, aquell emblema del futur deixa d'oferir les prestacions que necessites. Ja no es sincronitza. No reconeix la identitat. No està connectat a internet i et deixa de nou desvalguda i sense possibilitat de reacció. Recuperes la calma que havies pensat que ja no necessitaries. Et negues a fer la trucada a la companyia que et representarà mitja hora de parlar amb contestadors automàtics i esgotar-te explicant el mateix conflicte a diversos interlocutors. Confies que a la botiga, si tens la sort de tornar a trobar aquell noi amable i educat, t'ho solucionaran i et salvaran la vida.
Publicat a
- El Punt. Barcelonès Nord 29-03-2011, Pàgina 15
- El Punt. Barcelona 29-03-2011, Pàgina 15
- El Punt. Camp de Tarragona 29-03-2011, Pàgina 15
- El Punt. Comarques Gironines 29-03-2011, Pàgina 19
- El Punt. Penedès 29-03-2011, Pàgina 15
- El Punt. Maresme 29-03-2011, Pàgina 15
- El Punt. Vallès Occidental 29-03-2011, Pàgina 15