Articles

Una llei que confon alcaldes i candidats

Els alcal­des cata­lans estan fets un embo­lic amb la llei que regula la cam­pa­nya de les elec­ci­ons del 22 de maig. Con­fusió i ner­vi­o­sisme d'alcal­des i can­di­dats sobre els detalls rocam­bo­les­cos d'una llei de con­cepció antiga. La Junta Elec­to­ral Cen­tral –a Madrid, tot a Madrid– serà nova­ment objec­tiu periodístic per infor­mar de denúncies que aug­men­ta­ran la imatge de pica­ba­ra­lla política. Serà notícia que tal o qual alcalde o tal o qual can­di­dat hagi fet vés a saber quina infracció d'una llei allu­nyada de l'era digi­tal. No tindrà cap sen­tit que els polítics es tirin els plats pel cap i judi­ci­a­lit­zin la cam­pa­nya sobre aspec­tes irre­lle­vants que no tenen res a veure amb les pre­o­cu­pa­ci­ons de la gent del car­rer.

La llei posa límits sur­re­a­lis­tes, perquè ja em diran a mi com es pot regu­lar allò que els can­di­dats –siguin alcal­des o caps de l'opo­sició– puguin difon­dre a través de les eines d'inter­net més per­so­nals i par­ti­ci­pa­ti­ves. O com es posa la fron­tera entre comu­ni­cació de l'obra de govern i l'estricta pro­mesa elec­to­ral. M'és difícil ima­gi­nar-m'ho. També serà com­pli­cat res­pec­tar la llei en els mit­jans de comu­ni­cació públics i pri­vats, de dimen­si­ons i d'àmbits ter­ri­to­ri­als dife­rents.

La Fede­ració de Muni­ci­pis de Cata­lu­nya i l'Asso­ci­ació Cata­lana de Muni­ci­pis no paren de rebre con­sul­tes de con­sis­to­ris i d'elec­tes negui­to­sos, més pen­dents per la lle­tra petita que no pas pel sen­tit comú. La llei elec­to­ral i els seus límits abans i durant la cam­pa­nya elec­to­ral té els orígens en la tran­sició democràtica, i aquest pecat ori­gi­nal ens allu­nya d'unes regles de joc moder­nes. Hi ha d'haver garan­ties clares per evi­tar que els que gover­nen usin les ins­ti­tu­ci­ons i els diners públics amb fina­li­tats pro­pa­gandísti­ques. Que el com­bat elec­to­ral sigui el més just i no deixi els aspi­rants a gover­nants en una posició des­fa­vo­rida res­pecte els que gover­nen ara.

Però el ciu­tadà també té el dret, i diria que la neces­si­tat, de saber què ha fet el seu ajun­ta­ment amb els impos­tos de tot­hom. Fer balanç de govern –sense tirar coets, sobre­tot en temps de crisi– ha de ser tan legítim com mar­car una divisòria entre ins­ti­tució i par­tit.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.