El centre del món del futbol

Els elogis al Barça (amb les blanques excepcions que confirmen la regla universal) en el món del futbol entren en la fase següent, la de la influència. Ara també ja es fa explícita la voluntat de determinats entrenadors d'aplicar l'estil futbolístic de l'equip de Pep Guardiola en els seus equips o seleccions. Fa poc ho va dir el seleccionador argentí, Sergio Batista, i aquesta setmana també hem sabut pel jugador de l'Arsenal Jack Wilshere que el seleccionador anglès, Fabio Capello, pretén implantar l'esquema tàctic de l'equip de Pep Guardiola i sobretot el seu sistema de pressió al rival. Es comença per l'admiració, es continua per l'anàlisi i s'acaba aplicant el model futbolístic que s'imposa. I això no vol dir que sigui el de l'equip que guanya els títols importants; no només això, en tot cas. No es té constància de cap entrenador que hagi explicitat que pretén imitar la manera de jugar a futbol de l'últim equip campió d'Europa, l'Inter de Milà que entrenava José Mourinho. Tothom vol guanyar en el món del futbol. Però convèncer de quina és la millor manera no és tan fàcil. La manera de jugar del Barça de Guardiola venç i convenç. Per això s'està convertint en el model per imitar, o per adaptar.

I en aquest aspecte no s'ha de menystenir tampoc com el món del futbol ha girat els ulls cap a la ciutat esportiva blaugrana, i no només per captar-hi jugadors que despunten, sinó també per estudiar-ne el model formatiu. Que després de molts anys de treballar amb el planter blaugrana, Albert Benaiges hagi estat captat per participar en el futbol formatiu a Dubai no és cap casualitat. I tot plegat perquè una de les claus fonamentals per entendre com juga el Barça de Guardiola té a veure amb la manera de treballar en els equips de formació del club. Per com es fa des de fa molts anys, però també per com ha influït Guardiola en tots els aspectes i en tots estaments.

Un dels grans canvis per bé que hi ha hagut en el Barça, i que és inqüestionable que arrenca amb l'arribada de Johan Cruyff a la banqueta blaugrana, és que ha passat de ser un imitador de models futbolístics (o d'equips de moda) a tenir un model propi que qui més qui menys vol imitar. Mai l'èxit i els títols s'havien acumulat a Can Barça com ara, com en els últims vint anys, de fet, i no hi ha dubte que això coincideix amb la implantació d'un model futbolístic propi, encara que inspirat en les fonts en què havia begut Cruyff en la seva etapa a l'Ajax i a la selecció holandesa, sobretot a les ordres de Rinus Michels.

Afortunadament queda lluny l'època en què el model del Barça era copiar el model de l'equip de moda. Es tractava de portar l'entrenador i/o el(s) jugador(s) de moda que despuntaven. Weissweiler, pel títol de copa de la UEFA del 1975 amb el Borussia Mönchengladbach i la seva fama de domador d'estrelles (Cruyff li va guanyar la guerra, però l'equip no va guanyar cap títol). O Udo Lattek, perquè la figura emergent era el també alemany Bernd Schuster. O César Luis Menotti, perquè era el seleccionador argentí campió del món el 1978 quan la figura del moment era Diego Maradona. O una vegada que va sonar la flauta del títol de lliga però que no va tenir èxit com a model futbolístic: Terry Venables, com a entrenador de moda a Anglaterra amb el Queens Park Rangers.

Fins que va arribar Cruyff i va posar les bases del model que han desenvolupat Rijkaard i, sobretot, Guardiola, amb el seu concepte global. Fins a tal punt que tot el món del futbol reconeix la petjada blaugrana en l'èxit de la selecció espanyola en l'Eurocopa i en el mundial. I perquè seleccions que havien extraviat el seu rumb, el busquen seguint el model del Barça. Batista ho va dir el desembre passat. Argentina té l'avantatge competitiu de tenir Messi, i al voltant d'ell vol un equip que s'assembli al Barça: «És la referència mundial. No es pot jugar més bé a futbol.» I en una entrevista al diari Olé ha dit més recentment: «Guardiola em va dir que podíem jugar com el Barça, per la classe de futbolistes que tenim. Faré el possible per jugar com el Barcelona. Per això convocaré jugadors ben dotats tècnicament. Sempre he dit que la millor tàctica és la tècnica.» I Wilshere ha explicat que Capello els ha fet veure vídeos del Barça per assimilar «la manera que tenen de pressionar el rival». No cal recordar que Capello no és un nouvingut en això del futbol. Entre altres conquestes, té la copa d'Europa que el seu Milan va guanyar a Atenes el 1994 passant per sobre del Barça de Cruyff. Però també és l'entrenador que va tenir mitja temporada el Guardiola jugador escalfant la banqueta de la Roma. Ara és el seleccionador que fins i tot ha canviat el tradicional 4-4-2 anglès pel 4-3-3 de Guardiola. Els temps canvien i les tendències es renoven. El Barça és ara al centre del món del futbol.