Males companyies

El suport que sembla que dóna la senyora Alícia Sánchez-Camacho al govern d'Artur Mas en l'estira-i-arronsa pels números que enfronta la Generalitat amb l'executiu espanyol podria semblar a primer cop d'ull una estratègia de reubicació del PP en el complex mapa polític nacional. Algun analista despistat es podria imaginar que a Catalunya, tot i que en les últimes eleccions els populars van obtenir més escons, Camacho vol canviar la tàctica perquè és conscient que la centralitat política està molt lluny d'on se situa la dreta espanyolista i catalanòfoba que encarna la formació del senyor Mariano Rajoy.

Doncs no. No és pas que Alícia Sánchez-Camacho hagi vist la llum. Simplement ha trobat una escletxa. Un foradet per tornar-se a situar sota el focus mediàtic. Ep, però no pas per remar a favor dels interessos del país sinó perquè, en aquest cas, simulant que rema a favor dels interessos de Catalunya pot obrir un altre front d'atac contra del govern espanyol i, de passada, llueix una mica la jaqueta de pell de xai. Caldrà veure si la retirada de ZP farà modificar l'estratègia del PP, tot i que en principi no sembla pas probable que deixin de disparar contra el PSOE només perquè hagin canviat la diana.

Al govern català li fan falta tots els suports i més per plantar cara a la prepotència i l'ofec que exerceix Madrid cada cop de manera més desacomplexada. Però en aquesta travessia Mas corre el risc de deixar-se enredar pels cants de sirena d'una dreta espanyolista que tothom sap que és mala companya de viatge perquè, quan pugui, llançarà Catalunya per la borda tal com ho han fet Zapatero, el PSOE i el PSC.